Tema 5:
Percepció auditiva:
El so és el resultat d’unes vibracions/oscil·lació (massa i elasticitat dels cossos)
que es transmet a través d’un mitjà (aire, aigua...) i que causa pertorbació a les
molècules d’aquest medi ( aquesta pertorbació es dona per compressió i
rarefracció). En la transmissió el que es desplaça és la pertorbació (ona), no les
molècules.
Hi han moments en els que es comprimeixen les molècules i hi han moments en
les quals es descomprimeixen (rarefracció) i així es propaga al medi. Els pics és
la compressió i els pics mínims es la rarefracció.
La velocitat: la llum viatja mes ràpid que el so. El so en el aire viatja a 340m/s.
Mentre que en el acer viatja a 4700m/s. A partir d’una distancia de 15 m comença
a hi haver una desincronia entre el so i la llum. Per tant el cervell re-sincronitza
aquestes dues informacions.
L’ona sonora perd amplitud en el desplaçament. És a dir es fa menys intens, hi
ha una menor pertorbació (les molècules que afecta) però segueix la mateixa
freqüència. Si troba un obstacle es reflecteix (reverberació o eco) o s’absorbeix.
Normalment els sons aguts s’absorbeixen molt.
Propietats del so:
• Freqüència: es mesura en Hz, és el nombre d’oscil·lacions de l’ona per
segon. Una oscil·lació és una compressió i una rarefracció. El rang audible
humà va de 20 Hz a 20.000 Hz.
, A més freqüència la nostra percepció es de mes agut. A menys freqüència
la nostra percepció es de un so greu. Això es el to o pitch.
• Amplitud: es la mateixa freqüència, però diferent intensitat (amplitud).
Això ho veiem com sonoritat. És a dir és la mesura del desplaçament o
extensió del moviment oscil·latori (grandària de l’ona). És mesura en dB,
és relaciona amb intensitat i sonoritat.
Aquestes dues característiques son independents, podem modular un sense
afectar el altre. Perceptivament no son tant independents. A mes agut el so,
mes intens el percebem.
• Timbre: son els harmònics. Els sons que nosaltres percebem no son sons
purs. Un so pur es el del despertador o el del mòbil. Però la veu humana,
els cotxes, o els animals no son purs. Perquè esta vibrant diverses
superfícies, ja que el so passa per diversos canals. I semblen com
, diversos sons que sonen a l’hora, això esta provocat per la vibració de les
diferents superfícies.
Normalment els sons son complexos, estan composats per diversos
sons. El diapasó ens dona un so pur (400Hz). Mentre que els altres
aglutinen diferents ones.
Com calcular la freqüència:
La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud
dependrà de la força aplicada sobre l’objecte
Paràmetres acústics bàsics:
Fase (angle de fase): el punt del cicle en el qual estem. El cicle li donem valors
angulars, que corresponen al angle de la fase.
Per tant es la progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Es el valor angular (de 0º a
360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle.
Percepció auditiva:
El so és el resultat d’unes vibracions/oscil·lació (massa i elasticitat dels cossos)
que es transmet a través d’un mitjà (aire, aigua...) i que causa pertorbació a les
molècules d’aquest medi ( aquesta pertorbació es dona per compressió i
rarefracció). En la transmissió el que es desplaça és la pertorbació (ona), no les
molècules.
Hi han moments en els que es comprimeixen les molècules i hi han moments en
les quals es descomprimeixen (rarefracció) i així es propaga al medi. Els pics és
la compressió i els pics mínims es la rarefracció.
La velocitat: la llum viatja mes ràpid que el so. El so en el aire viatja a 340m/s.
Mentre que en el acer viatja a 4700m/s. A partir d’una distancia de 15 m comença
a hi haver una desincronia entre el so i la llum. Per tant el cervell re-sincronitza
aquestes dues informacions.
L’ona sonora perd amplitud en el desplaçament. És a dir es fa menys intens, hi
ha una menor pertorbació (les molècules que afecta) però segueix la mateixa
freqüència. Si troba un obstacle es reflecteix (reverberació o eco) o s’absorbeix.
Normalment els sons aguts s’absorbeixen molt.
Propietats del so:
• Freqüència: es mesura en Hz, és el nombre d’oscil·lacions de l’ona per
segon. Una oscil·lació és una compressió i una rarefracció. El rang audible
humà va de 20 Hz a 20.000 Hz.
, A més freqüència la nostra percepció es de mes agut. A menys freqüència
la nostra percepció es de un so greu. Això es el to o pitch.
• Amplitud: es la mateixa freqüència, però diferent intensitat (amplitud).
Això ho veiem com sonoritat. És a dir és la mesura del desplaçament o
extensió del moviment oscil·latori (grandària de l’ona). És mesura en dB,
és relaciona amb intensitat i sonoritat.
Aquestes dues característiques son independents, podem modular un sense
afectar el altre. Perceptivament no son tant independents. A mes agut el so,
mes intens el percebem.
• Timbre: son els harmònics. Els sons que nosaltres percebem no son sons
purs. Un so pur es el del despertador o el del mòbil. Però la veu humana,
els cotxes, o els animals no son purs. Perquè esta vibrant diverses
superfícies, ja que el so passa per diversos canals. I semblen com
, diversos sons que sonen a l’hora, això esta provocat per la vibració de les
diferents superfícies.
Normalment els sons son complexos, estan composats per diversos
sons. El diapasó ens dona un so pur (400Hz). Mentre que els altres
aglutinen diferents ones.
Com calcular la freqüència:
La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia), però l’amplitud
dependrà de la força aplicada sobre l’objecte
Paràmetres acústics bàsics:
Fase (angle de fase): el punt del cicle en el qual estem. El cicle li donem valors
angulars, que corresponen al angle de la fase.
Per tant es la progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Es el valor angular (de 0º a
360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle.
