CAL SABER FILO: DESCARTES + HUME
RENÉ DESCARTES
Filòsof racionalista
➔ Confiança en la raó i menysvaloració del coneixement sensible
◆ la raó és l'única facultat qué pot conduir a l’home al coneixement de la veritat
➔ L’innatisme
◆ posseïm idees ja des del nostre naixement
◆ existeixen les idees innates → quan naixem tenim continguts qué no venen
per experiència
➔ La matemàtica com a model de ciencia → son perfectes
Objectiu → formulació d’un mètode per unificar totes les ciències en una de sola
➔ Per descartes totes les ciències son la saviesa humana, que sempre és una i la
mateixa
➔ Existirà doncs, un mètode universal per totes les ciencies → MÈTODE DEDUCTIU
➔ Tots els coneixements son com un arbre
◆ metafisica → conte els principis del coneixement (arrel)
◆ fisica → compost de l’univers (tronc)
◆ medicina, mecànica i moral → branques de l’arbre
El discurs del metode (obra) → descartes proposa un mètode per unir tot el saber basat en
les matemàtiques. Amb aquest mètode podras evitar l’error i descobrir noves veritats.
Regles del mètode:
1. Regla de l'evidència
a. s’admet només com a vertader aquelles coses que apareixen de forma clara i
evident
2. Regla de l'anàlisi
a. dividir les idees complexes en tantes parts com sigui possible
3. Regla de sintesi
a. conduir per ordre els pensaments, començant pels més simples i acabant
amb els més complexos
4. Regla d’enumeració i revisió
a. es comprova l'anàlisi
APLICACIÓ DEL MÈTODE
El dubte metòdic → eina que fa servir descartes per trobar la veritat absoluta
Descartes comença l'aplicació del seu mètode descartant totes aquelles veritats que poden
tenir un mínim de dubte.
➔ aplica l’escepticisme per trobar una veritat indubtable
➔ la primera cosa que descarta es el coneixement que podem adquirir a través dels
sentits → ens enganyen
, ➔ Afirma que tampoc podem assegurar l'existència del mon → sovint no distingim la
vigilia del somni. Si algun cop hem cregut que un somni era real, no podem afirmar
que ara mateix el mon no sigui un somni.
Geni maligne
Descartes també posa en dubte els nostres raonaments matemàtics → no podem assegurar
que 2+2 és 4.
Ho argumenta amb la hipòtesi del geni maligne → estem sota la influència d’un déu dolent
qué ens enganya que ens fa creure que apliquem correctament els nostres raonaments.
Com qué es possible la seva existencia no podem confiar en els nostres raonaments.
Dubte hiperbòlic → fet de posar-ho tot en dubte
La primera veritat: “cogito ergo sum”
Hi ha una cosa indubtable → pots dubtar de tot però no pots dubtar qué estàs dubtant
Si dubto = penso
Si penso = puc afirmar indubtablement que existeixo com una substància que pensa
“Cogito ergo sum” → penso, després existeixo
Exemple tros de cera
Ens fixem en un tros de cera qué es va fonent:
1. Podem dubtar de si existeix o no ja què va canviant de forma
2. Però és indubtable que hi ha una cosa que pensa en el tros de cera (substància
pensant)
El cogito com a criteri d'evidència
Res cogitans:
● posició solipsista → el subjecte pensant no pot afirmar cap existencia excepte la
seva propia
● compleix el criteri d'evidència → es presenta de forma clara i distinta
● tot el que percebem amb la mateixa certesa que la substància pensant, existira
Tipus d’idees
➢ Idees adventícies
○ provenen de la nostra experiencia externa
○ idea de cavall, idea de taula
➢ Idees facticies
○ son les que construïm fent combinacions d’idees a través de la imaginació
○ idea d’unicorn, idea de sirena
➢ Idees innates
○ les posseïm des de que naixem
○ idea d’infinit, idea de perfecció
RENÉ DESCARTES
Filòsof racionalista
➔ Confiança en la raó i menysvaloració del coneixement sensible
◆ la raó és l'única facultat qué pot conduir a l’home al coneixement de la veritat
➔ L’innatisme
◆ posseïm idees ja des del nostre naixement
◆ existeixen les idees innates → quan naixem tenim continguts qué no venen
per experiència
➔ La matemàtica com a model de ciencia → son perfectes
Objectiu → formulació d’un mètode per unificar totes les ciències en una de sola
➔ Per descartes totes les ciències son la saviesa humana, que sempre és una i la
mateixa
➔ Existirà doncs, un mètode universal per totes les ciencies → MÈTODE DEDUCTIU
➔ Tots els coneixements son com un arbre
◆ metafisica → conte els principis del coneixement (arrel)
◆ fisica → compost de l’univers (tronc)
◆ medicina, mecànica i moral → branques de l’arbre
El discurs del metode (obra) → descartes proposa un mètode per unir tot el saber basat en
les matemàtiques. Amb aquest mètode podras evitar l’error i descobrir noves veritats.
Regles del mètode:
1. Regla de l'evidència
a. s’admet només com a vertader aquelles coses que apareixen de forma clara i
evident
2. Regla de l'anàlisi
a. dividir les idees complexes en tantes parts com sigui possible
3. Regla de sintesi
a. conduir per ordre els pensaments, començant pels més simples i acabant
amb els més complexos
4. Regla d’enumeració i revisió
a. es comprova l'anàlisi
APLICACIÓ DEL MÈTODE
El dubte metòdic → eina que fa servir descartes per trobar la veritat absoluta
Descartes comença l'aplicació del seu mètode descartant totes aquelles veritats que poden
tenir un mínim de dubte.
➔ aplica l’escepticisme per trobar una veritat indubtable
➔ la primera cosa que descarta es el coneixement que podem adquirir a través dels
sentits → ens enganyen
, ➔ Afirma que tampoc podem assegurar l'existència del mon → sovint no distingim la
vigilia del somni. Si algun cop hem cregut que un somni era real, no podem afirmar
que ara mateix el mon no sigui un somni.
Geni maligne
Descartes també posa en dubte els nostres raonaments matemàtics → no podem assegurar
que 2+2 és 4.
Ho argumenta amb la hipòtesi del geni maligne → estem sota la influència d’un déu dolent
qué ens enganya que ens fa creure que apliquem correctament els nostres raonaments.
Com qué es possible la seva existencia no podem confiar en els nostres raonaments.
Dubte hiperbòlic → fet de posar-ho tot en dubte
La primera veritat: “cogito ergo sum”
Hi ha una cosa indubtable → pots dubtar de tot però no pots dubtar qué estàs dubtant
Si dubto = penso
Si penso = puc afirmar indubtablement que existeixo com una substància que pensa
“Cogito ergo sum” → penso, després existeixo
Exemple tros de cera
Ens fixem en un tros de cera qué es va fonent:
1. Podem dubtar de si existeix o no ja què va canviant de forma
2. Però és indubtable que hi ha una cosa que pensa en el tros de cera (substància
pensant)
El cogito com a criteri d'evidència
Res cogitans:
● posició solipsista → el subjecte pensant no pot afirmar cap existencia excepte la
seva propia
● compleix el criteri d'evidència → es presenta de forma clara i distinta
● tot el que percebem amb la mateixa certesa que la substància pensant, existira
Tipus d’idees
➢ Idees adventícies
○ provenen de la nostra experiencia externa
○ idea de cavall, idea de taula
➢ Idees facticies
○ son les que construïm fent combinacions d’idees a través de la imaginació
○ idea d’unicorn, idea de sirena
➢ Idees innates
○ les posseïm des de que naixem
○ idea d’infinit, idea de perfecció
