Dafne Insa Cechinel 4B
MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda va ser una de les escriptores de llengua catalana més influents de la
seua època. Va nàixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi el 10 d'octubre de 1908.
Ella va créixer en un barri tranquil, amb el suport dels seus pares i sobretot el del seu avi,
qui li va inculcar la passió per la lectura i les flors. La mort de aquest va marcar la seua
adolescència.
Durant la seua infància va llegir sobretot els autors catalans clàssics i moderns.
Només va assistir a l'escola 3 anys i va acabar casant-se amb el seu oncle, molt més major
que ella, amb qui va tindre un fill. Després del naixement del seu únic fill, ella va començar
a concebre l'escriptura com un ofici.
La seua vida de casada el va ajudar a desenvolupar un major desig per la llibertat i
independència. Cada dia es tancava a escriure a la casa de la seua mare. Va acudir a una
editorial i va publicar la seua primera novel·la Sóc una dona honrada? Aquest fet inicià la
seua vida com a novel·lista i escriptora.
El 23 de gener de 1939 es va exiliar a França, ella creia que l'exili seria per poc temps i va
deixar al seu fill a càrrec de la seua mare. Encara que Mercè Rodoreda no havia participat
mai en política, es va anar per consell de la seua mare.
Mercè Rodoreda va morir a Girona, als 75 anys d'edat per un càncer. Durant els últims dies
que estava ingressada en un hospital de Girona, es va reconciliar amb els membres de la
seua família. Segons explica una íntima amiga de l'escriptora, Isabel Parés, quan li van
diagnosticar el càncer de fetge, va entrar en una depressió i no volia lluitar per a poder
viure.
La seua obra. Ella va escriure poemes, una obra de teatre i diverses novel·les. L'obra de
Mercè Rodoreda pertany a la novel·la psicològica, un tipus de novel·la en la qual s'enfoca
en la caracterització interior dels seus personatges, motius, circumstàncies i accions que
realitzen. Alguns dels seus trets més característics són l'ús protagonista de dones, les
quals expressen dolor, soledat i experiències dramàtiques. Utilitza un llenguatge poètic,
símbols, expressions col·loquials i la tècnica del monòleg interior. Les seues obres més
conegudes són La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall Trencat, La meua
Cristina i altres contes, Semblava de Seda i altres contes...
La plaça del Diamant es desenvolupa entre la Segona República i la postguerra. és una
novel·la que narra la història de Natàlia, òrfena de mare. És una jove que ha de passar per
un període cruel de la història i acceptar les dificultats que la seua vida li porta i el seu
marit li imposa. És una novel·la que tracta la pèrdua d'identitat, on des del primer capítol
comença a ser Colometa. Aquesta pobra protagonista passarà per la mort dels seus sers
estimats, també passarà per períodes de fam i s'enfrontarà a tota mena de dificultats per a
tirar avant als seus fills, tots aquests esdeveniments, com vaig esmentar anteriorment,
produeix una pèrdua de la seua identitat que després recuperarà.
Mercè Rodoreda utilitza el monòleg interior (característica de la seua obra ja dita) i
aconsegueix transmetre al lector els sentiments més profunds del protagonista. Es pot
veure el creixement i la lluita d'una dona enfront de la seua realitat tràgica. Està escrita en
primera persona i el llenguatge utilitzat combina el col·loquial amb un accentuat poètic.
MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda va ser una de les escriptores de llengua catalana més influents de la
seua època. Va nàixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi el 10 d'octubre de 1908.
Ella va créixer en un barri tranquil, amb el suport dels seus pares i sobretot el del seu avi,
qui li va inculcar la passió per la lectura i les flors. La mort de aquest va marcar la seua
adolescència.
Durant la seua infància va llegir sobretot els autors catalans clàssics i moderns.
Només va assistir a l'escola 3 anys i va acabar casant-se amb el seu oncle, molt més major
que ella, amb qui va tindre un fill. Després del naixement del seu únic fill, ella va començar
a concebre l'escriptura com un ofici.
La seua vida de casada el va ajudar a desenvolupar un major desig per la llibertat i
independència. Cada dia es tancava a escriure a la casa de la seua mare. Va acudir a una
editorial i va publicar la seua primera novel·la Sóc una dona honrada? Aquest fet inicià la
seua vida com a novel·lista i escriptora.
El 23 de gener de 1939 es va exiliar a França, ella creia que l'exili seria per poc temps i va
deixar al seu fill a càrrec de la seua mare. Encara que Mercè Rodoreda no havia participat
mai en política, es va anar per consell de la seua mare.
Mercè Rodoreda va morir a Girona, als 75 anys d'edat per un càncer. Durant els últims dies
que estava ingressada en un hospital de Girona, es va reconciliar amb els membres de la
seua família. Segons explica una íntima amiga de l'escriptora, Isabel Parés, quan li van
diagnosticar el càncer de fetge, va entrar en una depressió i no volia lluitar per a poder
viure.
La seua obra. Ella va escriure poemes, una obra de teatre i diverses novel·les. L'obra de
Mercè Rodoreda pertany a la novel·la psicològica, un tipus de novel·la en la qual s'enfoca
en la caracterització interior dels seus personatges, motius, circumstàncies i accions que
realitzen. Alguns dels seus trets més característics són l'ús protagonista de dones, les
quals expressen dolor, soledat i experiències dramàtiques. Utilitza un llenguatge poètic,
símbols, expressions col·loquials i la tècnica del monòleg interior. Les seues obres més
conegudes són La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall Trencat, La meua
Cristina i altres contes, Semblava de Seda i altres contes...
La plaça del Diamant es desenvolupa entre la Segona República i la postguerra. és una
novel·la que narra la història de Natàlia, òrfena de mare. És una jove que ha de passar per
un període cruel de la història i acceptar les dificultats que la seua vida li porta i el seu
marit li imposa. És una novel·la que tracta la pèrdua d'identitat, on des del primer capítol
comença a ser Colometa. Aquesta pobra protagonista passarà per la mort dels seus sers
estimats, també passarà per períodes de fam i s'enfrontarà a tota mena de dificultats per a
tirar avant als seus fills, tots aquests esdeveniments, com vaig esmentar anteriorment,
produeix una pèrdua de la seua identitat que després recuperarà.
Mercè Rodoreda utilitza el monòleg interior (característica de la seua obra ja dita) i
aconsegueix transmetre al lector els sentiments més profunds del protagonista. Es pot
veure el creixement i la lluita d'una dona enfront de la seua realitat tràgica. Està escrita en
primera persona i el llenguatge utilitzat combina el col·loquial amb un accentuat poètic.
