CAS CLINIC /4 NOM I COGNOM
CAS CLÍNIC
Dona de 65 anys amb dues filles, que viu sola des de la mort del seu marit fa 5 anys i que ve a la consulta
per realitzar rehabilitació per una fractura d’húmer desprès d’una caiguda al seu domicili dos mesos abans.
Té una important limitació funcional al tractar-se del braç dret i es mostra molt afectada plorant durant
l’exploració de la mobilitat. Explica que menja molt poc “per no poder cuinar” i que gaire bé no surt de
casa i que tampoc descansa molt. En la següent visita es constata que no està fent els exercicis recomanats
a casa i que així la recuperació no avança. La senyora explica que està desesperada i que no veu com pot
continuar vivint així.
CASO CLÍNICO
Mujer de 65 años con dos hijas, que vive sola desde la muerte de su marido hace 5 años y que viene a la
consulta para realizar rehabilitación por una fractura de húmero después de una caída en su domicilio
dos meses antes. Tiene una importante limitación funcional al tratarse del brazo derecho y se muestra
muy afectada llorando durante la exploración de la movilidad. Explica que come muy poco "por no poder
cocinar" y que casi no sale de casa y que tampoco descansa mucho. En la siguiente visita se constata que
no está realizando los ejercicios recomendados en casa y que así la recuperación no avanza. La señora
explica que está desesperada y que no ve cómo puede seguir viviendo así.
ITEMS CLAUS DE L’Exploració psicopatològica BÁSICA
Puntuación 1
A nivell demogràfic, es tracta d’una dona viuda que viu sola, de 65 anys, limitada a nivell funcional.
A nivell conductual mostra una actitud desesperada i d’inutilitat, que descuida aspectes de la seva salut posant com
a causa la fractura del fèmur, però la seva inactivitat en certs afers quotidians i no adherència a la rehabilitació (fent
els exercicis recomanats), indica que la causa molt probablement no és per la fractura, sinó més a nivell anímic/
psicològic.
Y per últim, és clau i ens alerta de manera exponencial el pensament negatiu i desesperant que té de “no veu com
pot continuar vivint així”.
Com a factors protectors, és mare de dos filles.
Planificació d’activitats terapèutiques:
- Maneig de la situació:
Puntuación 0.5
En primera instància, el personal sanitari escolta de manera eficient a la pacient, ha de fer que aquest es senti
còmode i escoltat. A fi de crear un cert vincle entre fisioterapeuta-pacient, per tal crear millor adherència al
tractament i a augmentar la seva motivació en general. I en tot moment, recolzar-la i parlar-la des de un punt
de vista general, per indirectament dona a veure que no està sola, i que hi ha moltes persones que s’hi poden
sentir identificades amb ella.
En segon lloc, se li demanaria realitzar d’ajuda (el MINI-interview), per poder classificar el grau de risc i per
tant poder aclarir el mode d’actuació més correcte per part del sanitari.
En tercer lloc, es recomana al pacient ser derivat a professional més a nivell psicològic, e inclòs segons
nivell gravetat també psiquiàtric, però aquest últim pot ser decisió del psicòleg.
Per altra banda, en cas de risc de suïcidi, es truca al 061, i aquest es faran càrrec de realitzar un seguiment
proactiu de la pacient.
- Orientació diagnóstica sindròmica básica:
Puntuación 0.5
La dona està patint de depressió, amb risc, però en un futur, d’arribar al suïcidi.
CAS CLÍNIC
Dona de 65 anys amb dues filles, que viu sola des de la mort del seu marit fa 5 anys i que ve a la consulta
per realitzar rehabilitació per una fractura d’húmer desprès d’una caiguda al seu domicili dos mesos abans.
Té una important limitació funcional al tractar-se del braç dret i es mostra molt afectada plorant durant
l’exploració de la mobilitat. Explica que menja molt poc “per no poder cuinar” i que gaire bé no surt de
casa i que tampoc descansa molt. En la següent visita es constata que no està fent els exercicis recomanats
a casa i que així la recuperació no avança. La senyora explica que està desesperada i que no veu com pot
continuar vivint així.
CASO CLÍNICO
Mujer de 65 años con dos hijas, que vive sola desde la muerte de su marido hace 5 años y que viene a la
consulta para realizar rehabilitación por una fractura de húmero después de una caída en su domicilio
dos meses antes. Tiene una importante limitación funcional al tratarse del brazo derecho y se muestra
muy afectada llorando durante la exploración de la movilidad. Explica que come muy poco "por no poder
cocinar" y que casi no sale de casa y que tampoco descansa mucho. En la siguiente visita se constata que
no está realizando los ejercicios recomendados en casa y que así la recuperación no avanza. La señora
explica que está desesperada y que no ve cómo puede seguir viviendo así.
ITEMS CLAUS DE L’Exploració psicopatològica BÁSICA
Puntuación 1
A nivell demogràfic, es tracta d’una dona viuda que viu sola, de 65 anys, limitada a nivell funcional.
A nivell conductual mostra una actitud desesperada i d’inutilitat, que descuida aspectes de la seva salut posant com
a causa la fractura del fèmur, però la seva inactivitat en certs afers quotidians i no adherència a la rehabilitació (fent
els exercicis recomanats), indica que la causa molt probablement no és per la fractura, sinó més a nivell anímic/
psicològic.
Y per últim, és clau i ens alerta de manera exponencial el pensament negatiu i desesperant que té de “no veu com
pot continuar vivint així”.
Com a factors protectors, és mare de dos filles.
Planificació d’activitats terapèutiques:
- Maneig de la situació:
Puntuación 0.5
En primera instància, el personal sanitari escolta de manera eficient a la pacient, ha de fer que aquest es senti
còmode i escoltat. A fi de crear un cert vincle entre fisioterapeuta-pacient, per tal crear millor adherència al
tractament i a augmentar la seva motivació en general. I en tot moment, recolzar-la i parlar-la des de un punt
de vista general, per indirectament dona a veure que no està sola, i que hi ha moltes persones que s’hi poden
sentir identificades amb ella.
En segon lloc, se li demanaria realitzar d’ajuda (el MINI-interview), per poder classificar el grau de risc i per
tant poder aclarir el mode d’actuació més correcte per part del sanitari.
En tercer lloc, es recomana al pacient ser derivat a professional més a nivell psicològic, e inclòs segons
nivell gravetat també psiquiàtric, però aquest últim pot ser decisió del psicòleg.
Per altra banda, en cas de risc de suïcidi, es truca al 061, i aquest es faran càrrec de realitzar un seguiment
proactiu de la pacient.
- Orientació diagnóstica sindròmica básica:
Puntuación 0.5
La dona està patint de depressió, amb risc, però en un futur, d’arribar al suïcidi.
