TEMA 6: DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
1.1 Ontogènia i desenvolupament
1.1.1 Definició
El concepte d'ontogènia fa referència en com es desenvolupa un individu, des que neix fins que
mor.
Fa referència a com es forma l'individu i el seu cicle vital. Té relació amb tots els canvis que es
donen durant la vida d'un organisme.
El desenvolupament són la serie de canvis progressius en un individu des de la fecundació fins la
maduresa sexual.
1.1.2 Etapes
Té diverses etapes:
• Desenvolupament embrionari
• Desenvolupament post-embrionari/ maduració
• Senescència (en humans)
1.2 Desenvolupament embrionari
Procés que va des de la formació del zigot fins la formació d'un organisme pluricel·lular. En protists
no hi ha desenvolupament embrionari. Els caràcters que diferencien els grups de metazous són
resultat el desenvolupament.
Consta de 3 etapes:
• Segmentació
• Gastrulació
• Organogènesi
1.2.1 Segmentació
És una etapa de divisió cel·lular. Tenim un zigot que es comença a dividir, hi ha proliferació
cel·lular. A partir d'una cèl·lula en tenim moltes, els blastòmers. Hi ha un cicle cel·lular molt ràpid,
on no hi ha creixement, només es divideixen, per tant el volum es manté constant. Les cèl·lules cada
cop són més petites, es redueix el volum citoplasmàtic. Són divisions sincròniques, entren en divisió
de manera pautada. Hi ha potencialitat cel·lular, és a dir, les cèl·lules estan poc diferenciades i
poden originar diferents tipus de cèl·lules.
1
, Dues etapes:
• Mòrula: és massissa. Formada fins a 16 cèl·lules en animals, però
aquest nombre pot variar. La mòrula origina la blàstula.
• Blàstula: és buida. En la blàstula els blastòmers es disposen en la
capa externa. Al interior hi ha el blastocel, una cavitat plena de
líquid.
Hi ha diferents tipus de segmentació que depenen de dos aspectes, la localització de l'aparell mitòtic
i de la quantitat i la distribució del vitel, substàncies de reserva del citoplasma de l'òvul. El vitel
dificulta la segmentació. La mida de l'òvul depèn de la quantitat de vitel, i aquest serveix per nutrir
l'embrió en les primeres etapes del desenvolupament. El zigot té polaritat perquè el vitel crea un eix
de polaritat.
Es formen dos pols, l'animal i el vegetal, que permet establir una
sèrie de plans:
• Longitudinals: contenen l'eix animal-vegetal, que poden
ser meridionals si contenen l'eix, o coaxials, si no el
contenen.
• Transversals: poden ser equatorials o latitudinals.
Segons com es distribueix el vitel, podem tenir diferents tipus d'ous:
• Isolecítics o oligolecítics: tenen poc vitel, distribuït homogèniament, ous petits. Els trobem
en equinoderms, mamífers i cnidaris
• Heterolecítics o mesolecítics: Tenen més vitel però no massa. Ous més grans, amb el vitel
distribuït heterogèniament.
(isolecítics) (heterolecítics)
2
1.1 Ontogènia i desenvolupament
1.1.1 Definició
El concepte d'ontogènia fa referència en com es desenvolupa un individu, des que neix fins que
mor.
Fa referència a com es forma l'individu i el seu cicle vital. Té relació amb tots els canvis que es
donen durant la vida d'un organisme.
El desenvolupament són la serie de canvis progressius en un individu des de la fecundació fins la
maduresa sexual.
1.1.2 Etapes
Té diverses etapes:
• Desenvolupament embrionari
• Desenvolupament post-embrionari/ maduració
• Senescència (en humans)
1.2 Desenvolupament embrionari
Procés que va des de la formació del zigot fins la formació d'un organisme pluricel·lular. En protists
no hi ha desenvolupament embrionari. Els caràcters que diferencien els grups de metazous són
resultat el desenvolupament.
Consta de 3 etapes:
• Segmentació
• Gastrulació
• Organogènesi
1.2.1 Segmentació
És una etapa de divisió cel·lular. Tenim un zigot que es comença a dividir, hi ha proliferació
cel·lular. A partir d'una cèl·lula en tenim moltes, els blastòmers. Hi ha un cicle cel·lular molt ràpid,
on no hi ha creixement, només es divideixen, per tant el volum es manté constant. Les cèl·lules cada
cop són més petites, es redueix el volum citoplasmàtic. Són divisions sincròniques, entren en divisió
de manera pautada. Hi ha potencialitat cel·lular, és a dir, les cèl·lules estan poc diferenciades i
poden originar diferents tipus de cèl·lules.
1
, Dues etapes:
• Mòrula: és massissa. Formada fins a 16 cèl·lules en animals, però
aquest nombre pot variar. La mòrula origina la blàstula.
• Blàstula: és buida. En la blàstula els blastòmers es disposen en la
capa externa. Al interior hi ha el blastocel, una cavitat plena de
líquid.
Hi ha diferents tipus de segmentació que depenen de dos aspectes, la localització de l'aparell mitòtic
i de la quantitat i la distribució del vitel, substàncies de reserva del citoplasma de l'òvul. El vitel
dificulta la segmentació. La mida de l'òvul depèn de la quantitat de vitel, i aquest serveix per nutrir
l'embrió en les primeres etapes del desenvolupament. El zigot té polaritat perquè el vitel crea un eix
de polaritat.
Es formen dos pols, l'animal i el vegetal, que permet establir una
sèrie de plans:
• Longitudinals: contenen l'eix animal-vegetal, que poden
ser meridionals si contenen l'eix, o coaxials, si no el
contenen.
• Transversals: poden ser equatorials o latitudinals.
Segons com es distribueix el vitel, podem tenir diferents tipus d'ous:
• Isolecítics o oligolecítics: tenen poc vitel, distribuït homogèniament, ous petits. Els trobem
en equinoderms, mamífers i cnidaris
• Heterolecítics o mesolecítics: Tenen més vitel però no massa. Ous més grans, amb el vitel
distribuït heterogèniament.
(isolecítics) (heterolecítics)
2