TEMA 7: DESENVOLUPAMENT POST-EMBRIONARI
1.1 Generalitats
Els models de desenvolupament embrionari no són seqüències aïllades, es troben inclosos en un
cicle vital.
Es troba relacionat amb l'ecologia de l'adult (si és aquàtic o terrestre), el tipus de reproducció
sexual, l'encapsulament de l'embrió i la presència o absència d'estadis larvaris.
Definició: El desenvolupament post embrionari és el període en la ontogènia que segueix el
desenvolupament embrionari i que s'acaba amb la maduresa sexual (acaba el creixement). S'inicia
amb l'emergència de l'embrió de dins de l'ou o de les membranes embrionàries.
1.2 Cicles vitals
Hi ha una gran diversitat de cicles vitals, i és difícil encabir-los tots en uns pocs models. D'acord
amb:
• Semblança juvenil/ adult:
◦ Passen per un estadi de larva
◦ No larva
• Protecció de l'embrió:
◦ Protegit
◦ No protegit
La divisió entre els cicles no sempre és clara, ja que algunes espècies poden canviar d'un tipus de
desenvolupament a un altre depenent de les condicions ambientals.
Hi ha tres models bàsics de cicles vitals: l'indirecte, el directe i el mixt.
1.2.1 Cicle indirecte:
Alliberació de gàmetes al medi extern → fecundació
externa → es formen larves en el desenvolupament
embrionari → larves planctotròfiques amb capacitat
d'alimentar-se per si soles.
1
, • Larva planctotròfica: s'alimenten del plàncton. Es troba en animals aquàtics. Hi ha
l'alliberació de gàmetes al medi en gran quantitat (epidèmica). L'alliberació de gàmetes és
sincrònica, s'alliberen al mateix temps. Els ous són isolecítics, tenen poc vitel, ja que a la
que es formi la larva, aquesta ja comença a alimentar-se per si sola, per tant hi ha una baixa
despesa energètica per ou. No hi ha cura parental, la seva feina és únicament alliberar les
gàmetes al medi extern, per tant hi ha una elevada mortalitat entre les larves.
Estrategs de la r (taxa de creixement poblacional): els animals inverteixen bàsicament en
reproducció, són animals colonitzadors i oportunistes, es troben en ambients inestables.
Per sota K (capacitat de càrrega), hi ha un creixement exponencial, inverteixen molt en
reproducció. Tenen una gran fertilitat, moltes gàmetes, tenen una maduració sexual rapida i
una vida curta.
Aquesta predomina en invertebrats bentònics d'aigües poc fondes. Els adults són bentònics i
les larves planctòniques. Això provoca que s'elimini la competència entre adults i larves, ja
que es troben en ambients diferents.
• Larva lecitotrofica: s'alimenten de vitel (lecito). Els ous tenen més vitel, per tant tenen una
major despesa energètica en la producció d'ous. Per aquest motiu es produeixen menys ous.
Això fa que la larva sigui independent dels nutrients extens, cosa que fa que redueixi la
mortalitat. La fecundació es pot donar interna i s'allibera el zigot, però la cura parental acaba
aquí, no es fan cura de l'embrió. Predomina en invertebrats bentònics d'aigües profundes. Hi
ha menys descendents amb major supervivència.
Assentament i metamorfosi: Assentament és el pas de medi planctònic a medi bentònic. La larva
es prepara per aquest procés, busca un lloc adequat per assentar-se (esdevé competent). Hi ha un
fototactisme negatiu (marxa de la llum) i geotactisme positiu (va cap al fons, cap on hi ha la
gravetat). Quan troba el substrat adequat, s'assenta i comença el procés de metamorfosi.
Larves: L'estudi dels caràcters larvaris permet establir relacions de parentiu. Els cicles ontogènics
són més variables del que es pensava.
• Porífers:
◦ Parenquímula
◦ Amfiblàstula
2
1.1 Generalitats
Els models de desenvolupament embrionari no són seqüències aïllades, es troben inclosos en un
cicle vital.
Es troba relacionat amb l'ecologia de l'adult (si és aquàtic o terrestre), el tipus de reproducció
sexual, l'encapsulament de l'embrió i la presència o absència d'estadis larvaris.
Definició: El desenvolupament post embrionari és el període en la ontogènia que segueix el
desenvolupament embrionari i que s'acaba amb la maduresa sexual (acaba el creixement). S'inicia
amb l'emergència de l'embrió de dins de l'ou o de les membranes embrionàries.
1.2 Cicles vitals
Hi ha una gran diversitat de cicles vitals, i és difícil encabir-los tots en uns pocs models. D'acord
amb:
• Semblança juvenil/ adult:
◦ Passen per un estadi de larva
◦ No larva
• Protecció de l'embrió:
◦ Protegit
◦ No protegit
La divisió entre els cicles no sempre és clara, ja que algunes espècies poden canviar d'un tipus de
desenvolupament a un altre depenent de les condicions ambientals.
Hi ha tres models bàsics de cicles vitals: l'indirecte, el directe i el mixt.
1.2.1 Cicle indirecte:
Alliberació de gàmetes al medi extern → fecundació
externa → es formen larves en el desenvolupament
embrionari → larves planctotròfiques amb capacitat
d'alimentar-se per si soles.
1
, • Larva planctotròfica: s'alimenten del plàncton. Es troba en animals aquàtics. Hi ha
l'alliberació de gàmetes al medi en gran quantitat (epidèmica). L'alliberació de gàmetes és
sincrònica, s'alliberen al mateix temps. Els ous són isolecítics, tenen poc vitel, ja que a la
que es formi la larva, aquesta ja comença a alimentar-se per si sola, per tant hi ha una baixa
despesa energètica per ou. No hi ha cura parental, la seva feina és únicament alliberar les
gàmetes al medi extern, per tant hi ha una elevada mortalitat entre les larves.
Estrategs de la r (taxa de creixement poblacional): els animals inverteixen bàsicament en
reproducció, són animals colonitzadors i oportunistes, es troben en ambients inestables.
Per sota K (capacitat de càrrega), hi ha un creixement exponencial, inverteixen molt en
reproducció. Tenen una gran fertilitat, moltes gàmetes, tenen una maduració sexual rapida i
una vida curta.
Aquesta predomina en invertebrats bentònics d'aigües poc fondes. Els adults són bentònics i
les larves planctòniques. Això provoca que s'elimini la competència entre adults i larves, ja
que es troben en ambients diferents.
• Larva lecitotrofica: s'alimenten de vitel (lecito). Els ous tenen més vitel, per tant tenen una
major despesa energètica en la producció d'ous. Per aquest motiu es produeixen menys ous.
Això fa que la larva sigui independent dels nutrients extens, cosa que fa que redueixi la
mortalitat. La fecundació es pot donar interna i s'allibera el zigot, però la cura parental acaba
aquí, no es fan cura de l'embrió. Predomina en invertebrats bentònics d'aigües profundes. Hi
ha menys descendents amb major supervivència.
Assentament i metamorfosi: Assentament és el pas de medi planctònic a medi bentònic. La larva
es prepara per aquest procés, busca un lloc adequat per assentar-se (esdevé competent). Hi ha un
fototactisme negatiu (marxa de la llum) i geotactisme positiu (va cap al fons, cap on hi ha la
gravetat). Quan troba el substrat adequat, s'assenta i comença el procés de metamorfosi.
Larves: L'estudi dels caràcters larvaris permet establir relacions de parentiu. Els cicles ontogènics
són més variables del que es pensava.
• Porífers:
◦ Parenquímula
◦ Amfiblàstula
2
