TEMA 9.2: LES ESPONGES
1. Porífers: Definició
Són organismes pluricel·lulars que viuen exclusivament en medi aquàtic (aigües continentals i
oceàniques). Formen part de les comunitats aquàtiques. Són sessils (enganxats al fons) filtradors.
Tenen mides i formes molt variades.
Porífers vol dir que tenen porus. Aquesta és la característica principal de les esponges.
El nivell d'organització de les esponges són els agregats cel·lulars, ja que no formen teixits. Tenen
unions adherents laxes, i no tenen unions GAP i làmina basal.
No tenen teixits i òrgans. Són asimètrics ja que no tenen polaritat. Tenen un sistema aqüífer
(coanòcits). Tenen amebòcits (cèl·lules mòbils i totipotents (poden generar gàmetes)).
2. Caràcters generals
2.1 Models d'organització
Nivell d'organització: Parazous
Manquen capes embrionàries i veritables teixits. Tenen unions adherents laxes.
Tenen dues capes cel·lulars, la pinacoderma (la més externa, formada per pinacòcits) i la
coanoderma (la més interna, formada per coanòcits). Hi ha una capa entremig de les altres dues,
amb poques cèl·lules, el mesohil.
El sistema aqüífer: És un sistema de bombeig de l'aigua que, amb l'aigua filtrada intercanvien
gasos, retenen aliment, aboquen metabòlits.
Te un conjunt d'orificis i canals amb cavitats entapissades per coanòcits.
Trobem tres tipus depenent del sistema aquüífer:
• Àscon: dues capes de cèl·lules, amb una cavitat central gran envoltada de coanòcits.
L'augment de mida queda limitat perquè no tenen sistemes de transport especialitzat, per
1
, tant es fa cèl·lula a cèl·lula, i si augmenten molt de mida, el transport és ineficient i els
nutrients i gasos no arribarien a temps. El que fan és augmentar el replegament.
És el model més simple. Hi ha una capa de pinacòcits i
una capa de coanòcits. Apareixen uns tipus cel·lulars
foradats, porten uns orificis (ostíols) pels quals entra
l'aigua.
L'aigua entre pels ostíols, creua els poròcits, entra a l'atri i
surt per l'òscul. Aquest tipus d'organització es troba en
espècies petites calcàries.
• Sícon: Augmenta el replegament, augmenta la superfície en relació al volum. Hi ha un
replegament simple (endopinacòcits (pinacòcits que formen part del canal d'entrada, no es
veuen externament). Hi ha porus i canals inhalants formats per diverses cèl·lules. Els porus
inhalants comuniquen amb unes cambres (vibràtils) per uns orificis que s'anomenen
prosòpils. El replegament permet que hi hagi més contactes entre l'aigua i els coanòcits, i
per tant una filtració més eficient. Les cambres vibràtils desemboquen a l'atri per uns orificis
que s'anomenen apòpils.
• Lèucon: Tenen un elevat replegament. Augmenta el nombre de cambres vibràtils i són
petites, per tant el contacte entre l'aigua i els coanòcits és molt gran. No hi ha atri, aquest és
substituït per uns canals que porten l'aigua cap a l'exterior anomenats canals exhalants.
Circulació: porus inhalants→ canals inhalants → prosòpils → cambres vibràtils → apòpolis
→ canals exhalants → òscul
2
1. Porífers: Definició
Són organismes pluricel·lulars que viuen exclusivament en medi aquàtic (aigües continentals i
oceàniques). Formen part de les comunitats aquàtiques. Són sessils (enganxats al fons) filtradors.
Tenen mides i formes molt variades.
Porífers vol dir que tenen porus. Aquesta és la característica principal de les esponges.
El nivell d'organització de les esponges són els agregats cel·lulars, ja que no formen teixits. Tenen
unions adherents laxes, i no tenen unions GAP i làmina basal.
No tenen teixits i òrgans. Són asimètrics ja que no tenen polaritat. Tenen un sistema aqüífer
(coanòcits). Tenen amebòcits (cèl·lules mòbils i totipotents (poden generar gàmetes)).
2. Caràcters generals
2.1 Models d'organització
Nivell d'organització: Parazous
Manquen capes embrionàries i veritables teixits. Tenen unions adherents laxes.
Tenen dues capes cel·lulars, la pinacoderma (la més externa, formada per pinacòcits) i la
coanoderma (la més interna, formada per coanòcits). Hi ha una capa entremig de les altres dues,
amb poques cèl·lules, el mesohil.
El sistema aqüífer: És un sistema de bombeig de l'aigua que, amb l'aigua filtrada intercanvien
gasos, retenen aliment, aboquen metabòlits.
Te un conjunt d'orificis i canals amb cavitats entapissades per coanòcits.
Trobem tres tipus depenent del sistema aquüífer:
• Àscon: dues capes de cèl·lules, amb una cavitat central gran envoltada de coanòcits.
L'augment de mida queda limitat perquè no tenen sistemes de transport especialitzat, per
1
, tant es fa cèl·lula a cèl·lula, i si augmenten molt de mida, el transport és ineficient i els
nutrients i gasos no arribarien a temps. El que fan és augmentar el replegament.
És el model més simple. Hi ha una capa de pinacòcits i
una capa de coanòcits. Apareixen uns tipus cel·lulars
foradats, porten uns orificis (ostíols) pels quals entra
l'aigua.
L'aigua entre pels ostíols, creua els poròcits, entra a l'atri i
surt per l'òscul. Aquest tipus d'organització es troba en
espècies petites calcàries.
• Sícon: Augmenta el replegament, augmenta la superfície en relació al volum. Hi ha un
replegament simple (endopinacòcits (pinacòcits que formen part del canal d'entrada, no es
veuen externament). Hi ha porus i canals inhalants formats per diverses cèl·lules. Els porus
inhalants comuniquen amb unes cambres (vibràtils) per uns orificis que s'anomenen
prosòpils. El replegament permet que hi hagi més contactes entre l'aigua i els coanòcits, i
per tant una filtració més eficient. Les cambres vibràtils desemboquen a l'atri per uns orificis
que s'anomenen apòpils.
• Lèucon: Tenen un elevat replegament. Augmenta el nombre de cambres vibràtils i són
petites, per tant el contacte entre l'aigua i els coanòcits és molt gran. No hi ha atri, aquest és
substituït per uns canals que porten l'aigua cap a l'exterior anomenats canals exhalants.
Circulació: porus inhalants→ canals inhalants → prosòpils → cambres vibràtils → apòpolis
→ canals exhalants → òscul
2
