tema8_hematopoesi

TEMA 8: HEMATOPOESI
Les cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini no tenen la capacitat de proliferar, han de ser
substituïdes constantment per elements nous produïts es òrgans especialitzats.
En l'adult té lloc a la medul·la òssia, localitzada als ossos llargs. En aquests la medul·la la podem
trobar dividida morfològicament en dos tipus:
• Vermella: presenta activitat hematopoètica. En un jove tota la medul·la es vermella.
• Groga: plena d'adipocits uniloculars. No és activa. Són formes intercanviables.


8.1 Medul·la òssia
Estroma i parènquima de la medul·la òssia. Entre trabècula i trabècula del teixit ossi esponjós hi ha
espais, ocupats per la medul·la òssia.
L'estroma, que està constituït per agrupacions de cèl·lules i la matriu que aquestes elaboren, no
participa en la producció de cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini. Aquest grup de
cèl·lules i la matriu si que participen activament en el manteniment del parènquima de la medul·la
òssia. L'estroma està constituït de teixit conjuntiu lax amb totes les cèl·lules i la matriu d'aquest.
El parènquima de la medul·la òssia són poblacions cel·lulars implicades en la producció de
cèl·lules i trossos de cèl·lules que hem vist al teixit sanguini.


8.2 Hematopoesi
Totes les cèl·lules i totes les cèl·lules del teixit sanguini deriven d'un sol tipus cel·lular que trobem
en el parènquima de la medul·la òssia → teoria monofilètica de la producció de cèl·lules i trossos
de cèl·lules del teixit sanguini.
Teoria monofilètica: Una cèl·lula mare pluripotencial dona diferents tipus de cèl·lules, tots
implicats en la producció de cèl·lules i trossos de cèl·lules del teixit sanguini. Aquesta cèl·lula mare
s'autoperpetua (sempre un dels descendents torna a ser una cèl·lula mare totipotencial, i l'altre
descendent podrà ser una cèl·lula mare mieloide o una cèl·lula mare limfoide). La cèl·lula mare
mieloide pot tenir descendents, però també s'autoperpetua, un descendent tornarà a ser mieloide i
l'altre podrà ser el precursor dels eritrocits (també s'autoperpetua), dels granulocits/monòcits o dels
megacariocits (origina plaquetes). Les cèl·lules mare limfoides igual, s'autoperpetuen, un
descendent tornarà a ser cèl·lula mare limfoide i l'altre serà un precursor de limfòcits.




1

, 8.3 Eritropoesi
Les unitats formadores de colònies d'eritròcits proliferen i donen lloc a la
primera cèl·lula morfològicament identificable, l'eritoblast, que té
característiques de cèl·lules indiferenciades. Aquest prolifera i els
descendents es comencen a diferenciar. Aquests descendents s'anomenen
eritoblast basòfil. Aquest ha perdut els nuclèols, per tant no té capacitat de
síntesi, té ribosomes (àcids), per tant es tenyeix amb un colorant bàsic, té
capacitat de captar del medi extracel·lular ferro. Amb les vesícules amb
les que capta el ferro s'anomenen vesícules de rofeocitosi.
El ferro que ha captat acabarà formant una altra estructura, els
siderosomes (grans cúmuls de ferro que té la cèl·lula al citoplasma). El
ferro és necessari per l'hemoglobina, per poder transportar gasos.
Per elaborar la part globina de l'hemoglobina necessitem ribosomes, però
aquest tipus cel·lular no pot crear-ne més, per tant cada cop en té menys.
L'eritroblast basòfil prolifera i dóna l'eritroblast policromatòfil, que té
una gran capacitat de crear hemoglobina. En el seu citoplasma hi ha una
barreja de basofília (ribosomes) i acidofília (hemoglobina) alhora. El nucli
comença a ser excèntric.
Aquest prolifera i arribem al eritroblast ortocromàtic o normoblast, que
té un nucli totalment excèntric i la seva dotació de cromatina és casi complerta. Perd molts

2