Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 5: PARÈNQUIMA
5.1 Característiques
És un teixit que està àmpliament distribuït per tota la planta. Només està constituït per una cèl·lula,
la cèl·lula parenquimàtica. Aquestes cèl·lules són molt petites, són cèl·lules vives, per tant
presenten lamina mitja i paret primària. En el moment que pot desenvolupar paret secundària, es diu
cèl·lula parenquimatosa i aquesta acabarà perdent el protoplast.
Tenen la capacitat per desdiferenciar-se i adoptar la capacitat de proliferació i donar lloc a
descendents. Presenten una marcada plasticitat citofisiològica, és a dir, que sota el genèric cèl·lula
parenquimàtica tenim una gran heterogeneïtat de cèl·lules, algunes poden fer la fotosíntesi, altres
poden emmagatzemar productes (lípids / hidrats de carboni/ proteïnes..) i en funció del que fan
presenten unes característiques morfològiques i estructurals diferents. Facin el que facin, aquestes
cèl·lules tenen capacitat de desdiferenciar-se.
5.2 Origen
El parènquima és un teixit que pot ser primari o secundari.
• Primari: presenten creixement primari (forma part del cos primari de la planta). Pot
originar-se a les arrels, meristema fonamental, a les tiges, meristema medul·lar i tant arrels
com tiges, al del procàmbium, que origina xilema i floema primari. El xilema primari, està
constituït de cèl·lules parenquimàtiques.
• Secundari: forma part del cos secundari de la planta. Es pot originar al càmbium vascular o
al fel·logen que origina el fel·loderma, que són cèl·lules parenquimàtiques.
5.3 Característiques
La morfologia és variada. Dins aquesta variabilitat la podem dividir en dos blocs:
• Morfologia lobulada: típica de plantes aquàtiques. Entre les cèl·lules hi ha
amplis espais. Aquests amplis espais permeten intercanviar gasos. L'origen
d'aquests espais entre les cèl·lules pot ser:
◦ Esquizogènesi: parteix de que tenim un nombre variable de cèl·lules parenquimàtiques.
Aquestes tenen capacitat de proliferar. Una cèl·lula parenquimàtica es comença a dividir.
El pla de divisió està alterat de manera que es modifica al espai la trajectòria i ens queda
un espai entre cèl·lules. L'esquizogènesi ens diu que alteracions en la citocinesi ens
condueix a espais intercel·lulars. Mitjançant aquest model es formen espais petits.
1
Ampliació d'histologia
TEMA 5: PARÈNQUIMA
5.1 Característiques
És un teixit que està àmpliament distribuït per tota la planta. Només està constituït per una cèl·lula,
la cèl·lula parenquimàtica. Aquestes cèl·lules són molt petites, són cèl·lules vives, per tant
presenten lamina mitja i paret primària. En el moment que pot desenvolupar paret secundària, es diu
cèl·lula parenquimatosa i aquesta acabarà perdent el protoplast.
Tenen la capacitat per desdiferenciar-se i adoptar la capacitat de proliferació i donar lloc a
descendents. Presenten una marcada plasticitat citofisiològica, és a dir, que sota el genèric cèl·lula
parenquimàtica tenim una gran heterogeneïtat de cèl·lules, algunes poden fer la fotosíntesi, altres
poden emmagatzemar productes (lípids / hidrats de carboni/ proteïnes..) i en funció del que fan
presenten unes característiques morfològiques i estructurals diferents. Facin el que facin, aquestes
cèl·lules tenen capacitat de desdiferenciar-se.
5.2 Origen
El parènquima és un teixit que pot ser primari o secundari.
• Primari: presenten creixement primari (forma part del cos primari de la planta). Pot
originar-se a les arrels, meristema fonamental, a les tiges, meristema medul·lar i tant arrels
com tiges, al del procàmbium, que origina xilema i floema primari. El xilema primari, està
constituït de cèl·lules parenquimàtiques.
• Secundari: forma part del cos secundari de la planta. Es pot originar al càmbium vascular o
al fel·logen que origina el fel·loderma, que són cèl·lules parenquimàtiques.
5.3 Característiques
La morfologia és variada. Dins aquesta variabilitat la podem dividir en dos blocs:
• Morfologia lobulada: típica de plantes aquàtiques. Entre les cèl·lules hi ha
amplis espais. Aquests amplis espais permeten intercanviar gasos. L'origen
d'aquests espais entre les cèl·lules pot ser:
◦ Esquizogènesi: parteix de que tenim un nombre variable de cèl·lules parenquimàtiques.
Aquestes tenen capacitat de proliferar. Una cèl·lula parenquimàtica es comença a dividir.
El pla de divisió està alterat de manera que es modifica al espai la trajectòria i ens queda
un espai entre cèl·lules. L'esquizogènesi ens diu que alteracions en la citocinesi ens
condueix a espais intercel·lulars. Mitjançant aquest model es formen espais petits.
1