LLATINISMES I EXPRESSIONS LLATINES
EXPRESSIONS D’ORIGEN MORFOLÒGIC DIVERS QUE S’HAN ADAPTAT A
L’ORTOGRAFIA CATALANA I S’USEN COM A SN EN DIFERENTS ÀMBITS
Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al primer premi. Del llatí accessit, “s’hi
ha acostat” (al primer lloc), pretèrit perfet d’indicatiu del verb accedo.
Addenda: Nota o conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit, d’un llibre. Del ll.
addenda, “coses que cal afegir”, gerundi neutre plural del verb addo.
Àlies / alias: Sobrenom, malnom o pseudònim. De l’adverbi alias, “d’una altra manera,
altrament”.
Alter ego: “un altre jo, un segon jo”. Locució usada per a designar un amic íntim, una
persona de confiança que representa un altre. [Ex: Sempre anaven junts: ell era
el seu alter ego // El Carles és el meu alter ego en la direcció de l’empresa].
Esnob: Avui dia es considera esnob la persona que és amatent a acollit tota novetat en
les idees, gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ser un senyal de
distinció, de persona + important.
Ex libris: “dels llibres·”. Cèdula que es posa en el revés de la tapa dels llibres i en la
qual consta el nom del propietari o el de la biblioteca a què pertany el llibre.
Consisteix en un dibuix que és un emblema del seu propietari.
Ínterim: “interval, intermedi”. Interval de temps entre una cosa i l’altra. [Ex: D’aquí a uns
dies tindràs el cotxe; en l’ínterim fes el que puguis.] Acabo l’insti a les 14 i tinc
anglès a les 15, en aquest temps que espero, descansaré.
Lapsus: “Relliscada”= error o equivocació que es comet sense voler.
Maremàgnum: “caos”. De mare magnum, “mar gran, mar grossa”. [He entrat a la
classe i era un maremàgnum de gent cridant]”
Memoràndum: “Allò que cal recordar”. Significa un escrit, en docs oficial, on es recull
tot allò que cal tenir present en un moment donat amb una finalitat concreta. [Ex:
En les seves pàgines apareixia tot un memoràndum de greuges] [En aquesta
llibreta hem apuntat un memoràndum de la següent reunió.]
Plus: “Més”. Adverbi que, substantivat, designa pagues complementàries del sou base
d’un treballador. [M’han donat un plus pels guanys que he generat a l’empresa]”
Postdata (abr. P.D.): “[Paraules escrites] després de la data [i signatura]”. Així
s’encapçala encara avui, sovint en la forma abreujada, allò que s’afegeix al final
de tot d’una carta o d’un escrit.
Quid: “El què”. Forma neutra del pronom interrogatiu quis. [El quid de la qüestió fou
que tots van fer campana]”
Quòrum: “Dels quals”. Genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod. Nombre
mínim de membres presents en una assemblea, necessari per fer una cosa. [Ex:
La manca de quòrum impedeix el treball de l’Eurocambra.]
, Rictus: Gest de la boca que deixa veure les dents. S’usa en expressions com “un rictus
de dolor, un rictus d’esforç”. Del llatí rictus, “obertura de la boca”.
Súmmum: “El grau més elevat”. Forma neutra de l’adjectiu summus, substantivada ja
en llatí, que indica el punt més alt possible d’una cosa, significat que segueix
mantenint. [Ex: Ets el súmmum del gimnàs ]
Vis còmica: “Força còmica”. S’utilitza aquesta expressió com a sinònim de capacitat de
fer riure que posseeix algú o un espectacle.
Ultimàtum: “Acabat [el termini]”. Participi substantivat del verb ultimo, utilitzat com a
terme diplomàtic, sinònim d’advertiment previ a la resolució última i definitiva
d’una situació conflictiva amb mitjans més contundents.
EXPRESSIONS D’ORIGEN MORFOLÒGIC DIVERS QUE NO S’HAN ADAPTAT A
L’ORTOGRAFIA CATALANA I S’USEN EN ÀMBITS DIFERENTS COM A
SINTAGMES NOMINALS EN LA FORMA LLATINA
Casus belli: “Motiu de guerra”. Denominació aplicada a fets o circumstàncies que
poden dur a una guerra. Per extensió s’aplica també a allò que provoca una
confrontació pública, encara que no bèl·lica.
Conditio sine qua non: “Condició sense la qual no”. Expressió, originalment, pròpia
dels tractats de lògica, emprada sovint quan es vol fer referència a una condició
considerada indispensable i innegociable. Avui és ja habitual trobar aquest
llatinisme reduït a sine qua non suprimint el mot conditio. [Exs: El govern britànic
continua posant com a condició sine qua non per començar qualsevol negociació
que l’IRA lliuri les armes. / La condició prèvia i sine qua non ha de ser que
existeixi una reivindicació clara per part dels segrestadors]
Modus operandi: “Manera d’obrar”. Aquesta locució (substantiu en nominatiu seguit
d’un gerundi en genitiu) s’aplica a l’actuació tant d’una institució com d’un
particular.
Modus vivendi: “Manera de viure”. Locució (formalment paral·lela a l’anterior)
originària de l’àmbit de la política internacional, mitjançant la qual es fa referència
a un acord provisional establert entre dues parts amb concessions mútues.
Últimament, s’ha popularitzat molt el seu ús però amb el significat, molt més
concret i material, de mitjà de vida d’algú. [Ex: A partir de l’any que ve no viuré
més de la cançó, buscaré un altre modus vivendi]
Opera prima: “Primer treball”. Així es designa, en el món del cinema, la primera
pel·lícula d’un director.
Primus inter pares: “primer entre iguals”. S’aplica a la persona que destaca entre els
del seu grup.
Quid pro quo: “El què pel què”, una cosa per una altra. Error que consisteix a prendre
una cosa per una altra. [Ex: Tota l’escena era basada en un quid pro quo d’allò
més divertit]
Rara avis: “Ocell rar”. Juvenal (Sàtires 6,165) aplica aquesta expressió a una dona
ideal, adornada de tota una sèrie de qualitats, difícil de trobar en la societat del
seu temps. A l’edat mitjana, la trobem referida a la religiosa i escriptora alemanya
EXPRESSIONS D’ORIGEN MORFOLÒGIC DIVERS QUE S’HAN ADAPTAT A
L’ORTOGRAFIA CATALANA I S’USEN COM A SN EN DIFERENTS ÀMBITS
Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al primer premi. Del llatí accessit, “s’hi
ha acostat” (al primer lloc), pretèrit perfet d’indicatiu del verb accedo.
Addenda: Nota o conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit, d’un llibre. Del ll.
addenda, “coses que cal afegir”, gerundi neutre plural del verb addo.
Àlies / alias: Sobrenom, malnom o pseudònim. De l’adverbi alias, “d’una altra manera,
altrament”.
Alter ego: “un altre jo, un segon jo”. Locució usada per a designar un amic íntim, una
persona de confiança que representa un altre. [Ex: Sempre anaven junts: ell era
el seu alter ego // El Carles és el meu alter ego en la direcció de l’empresa].
Esnob: Avui dia es considera esnob la persona que és amatent a acollit tota novetat en
les idees, gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ser un senyal de
distinció, de persona + important.
Ex libris: “dels llibres·”. Cèdula que es posa en el revés de la tapa dels llibres i en la
qual consta el nom del propietari o el de la biblioteca a què pertany el llibre.
Consisteix en un dibuix que és un emblema del seu propietari.
Ínterim: “interval, intermedi”. Interval de temps entre una cosa i l’altra. [Ex: D’aquí a uns
dies tindràs el cotxe; en l’ínterim fes el que puguis.] Acabo l’insti a les 14 i tinc
anglès a les 15, en aquest temps que espero, descansaré.
Lapsus: “Relliscada”= error o equivocació que es comet sense voler.
Maremàgnum: “caos”. De mare magnum, “mar gran, mar grossa”. [He entrat a la
classe i era un maremàgnum de gent cridant]”
Memoràndum: “Allò que cal recordar”. Significa un escrit, en docs oficial, on es recull
tot allò que cal tenir present en un moment donat amb una finalitat concreta. [Ex:
En les seves pàgines apareixia tot un memoràndum de greuges] [En aquesta
llibreta hem apuntat un memoràndum de la següent reunió.]
Plus: “Més”. Adverbi que, substantivat, designa pagues complementàries del sou base
d’un treballador. [M’han donat un plus pels guanys que he generat a l’empresa]”
Postdata (abr. P.D.): “[Paraules escrites] després de la data [i signatura]”. Així
s’encapçala encara avui, sovint en la forma abreujada, allò que s’afegeix al final
de tot d’una carta o d’un escrit.
Quid: “El què”. Forma neutra del pronom interrogatiu quis. [El quid de la qüestió fou
que tots van fer campana]”
Quòrum: “Dels quals”. Genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod. Nombre
mínim de membres presents en una assemblea, necessari per fer una cosa. [Ex:
La manca de quòrum impedeix el treball de l’Eurocambra.]
, Rictus: Gest de la boca que deixa veure les dents. S’usa en expressions com “un rictus
de dolor, un rictus d’esforç”. Del llatí rictus, “obertura de la boca”.
Súmmum: “El grau més elevat”. Forma neutra de l’adjectiu summus, substantivada ja
en llatí, que indica el punt més alt possible d’una cosa, significat que segueix
mantenint. [Ex: Ets el súmmum del gimnàs ]
Vis còmica: “Força còmica”. S’utilitza aquesta expressió com a sinònim de capacitat de
fer riure que posseeix algú o un espectacle.
Ultimàtum: “Acabat [el termini]”. Participi substantivat del verb ultimo, utilitzat com a
terme diplomàtic, sinònim d’advertiment previ a la resolució última i definitiva
d’una situació conflictiva amb mitjans més contundents.
EXPRESSIONS D’ORIGEN MORFOLÒGIC DIVERS QUE NO S’HAN ADAPTAT A
L’ORTOGRAFIA CATALANA I S’USEN EN ÀMBITS DIFERENTS COM A
SINTAGMES NOMINALS EN LA FORMA LLATINA
Casus belli: “Motiu de guerra”. Denominació aplicada a fets o circumstàncies que
poden dur a una guerra. Per extensió s’aplica també a allò que provoca una
confrontació pública, encara que no bèl·lica.
Conditio sine qua non: “Condició sense la qual no”. Expressió, originalment, pròpia
dels tractats de lògica, emprada sovint quan es vol fer referència a una condició
considerada indispensable i innegociable. Avui és ja habitual trobar aquest
llatinisme reduït a sine qua non suprimint el mot conditio. [Exs: El govern britànic
continua posant com a condició sine qua non per començar qualsevol negociació
que l’IRA lliuri les armes. / La condició prèvia i sine qua non ha de ser que
existeixi una reivindicació clara per part dels segrestadors]
Modus operandi: “Manera d’obrar”. Aquesta locució (substantiu en nominatiu seguit
d’un gerundi en genitiu) s’aplica a l’actuació tant d’una institució com d’un
particular.
Modus vivendi: “Manera de viure”. Locució (formalment paral·lela a l’anterior)
originària de l’àmbit de la política internacional, mitjançant la qual es fa referència
a un acord provisional establert entre dues parts amb concessions mútues.
Últimament, s’ha popularitzat molt el seu ús però amb el significat, molt més
concret i material, de mitjà de vida d’algú. [Ex: A partir de l’any que ve no viuré
més de la cançó, buscaré un altre modus vivendi]
Opera prima: “Primer treball”. Així es designa, en el món del cinema, la primera
pel·lícula d’un director.
Primus inter pares: “primer entre iguals”. S’aplica a la persona que destaca entre els
del seu grup.
Quid pro quo: “El què pel què”, una cosa per una altra. Error que consisteix a prendre
una cosa per una altra. [Ex: Tota l’escena era basada en un quid pro quo d’allò
més divertit]
Rara avis: “Ocell rar”. Juvenal (Sàtires 6,165) aplica aquesta expressió a una dona
ideal, adornada de tota una sèrie de qualitats, difícil de trobar en la societat del
seu temps. A l’edat mitjana, la trobem referida a la religiosa i escriptora alemanya