CIÈNCIES
Dèficit amb respecte funcionament previ
SÍNDROME CONFUSIONAL
PSICOSOCIALS Alteració nivell consciencia
Dificultats centrar, mantenir o dirigir atenció
Alteració funcions cognitives (memòria,
TEMA 1; INTRODUCCIÓ GENERAL A orientació, llenguatge) i/o perceptives
LA PSICOPATOLOGIA Inici brusc, cursa fluctuant
1.1. CONCEPTE DE PSICOPATOLOGIA
SÍNDROME PSICÒTIC
Símptomes psicòtics positius
- Distorsions pensament inferència (idees
delirants)
- Distorsiones percepció (al·lucinacions)
- Alteracions curs pensament i llenguatge.
SÍNDROME MANÍAC
Estat ànim expansiu o irritable
Augment autoestima
Disminució necessitat son
Verborrea
Taquipsiquia
SÍNDROME DEPRESSIU
EXPLORACIÓ ESTAT MENTAL Ànim trist
• Consciència; nivell vigilància Disminució interès i plaer
• Orientació: temporal-espacial-personal Canvis importants gana o pes
• Llenguatge: mutisme- neologismes-disàrtria- Insomni o hipersòmnia
afàsia Agitació i enlentiment
• Memòria: remota, recent e immediata. Fatiga
• Atenció i concentració
• Conducta: Agitada-desinhibida- desconfiat- SÍNDROMES ANSIOSOS
desorganitzada Símptomes emocionals
• Aspecte: nutrició- pell i mucoses-vestiment, - Ansietat, inseguretat, por,
Hygiene, autocuidado. despersonalització
• Pensament: curt enlentit /accelerat – disgregat- Símptomes cognitiva
bloqueig-circumstancial. Idees delirants- - Preocupacions, expectació aprensiva,
obsessives-depressives- fòbiques- anticipació perill, hipervigilancia
preocupacions. Símptomes conductuals
• Alteracions percepció: quantitatives I
qualitatives. Il·lusions- al·lucinacions SÍNDROMES I ESTATS
auditives/visuals/tàctils…
• Emoció i estat ànim: labilitat emocional.
Tristesa i alegria patològiques. Ansietat.
Angustia patològiques.
• Intel·ligència i comprensió
SÍNDROME DEMNCIAL
Deterior memòria
Deterior capacitat intel·lectual
- Deterior funcionament executiu
- Afàsia, apràxia, agnòsia
1
,JERARQUIA SÍMPTOMES Sensopercepció
- Al·lucinacions // Il·lusions
Afectivitat
Emocions I estats ànim (depressió/mania)
Ansietat
Psíquica /somàtica
Psicofisiologia
Son, alimentació i sexualitat
PROVES COMPLEMENTARIES + ÚS
PSIQUIATRIA
Psicològiques
• Entrevistes estructurades (MINI-interview)
ANAMNESI • Escales intensitat clínica
Avaluació pacient • Test psicomètrics
OBJECTIUS: o Personalitat
1. Establir diagnòstic etiològic o Intel·ligència
2. Valorar moment evolutiu i pronòstic Psicosocials
3. Establir pla terapèutic • Nivell funcionament, participació social
4. Detectar actituds i sentiments pacient davant • Qualitat vida
malaltia • Recursos i necessitats
M.I.N.I – interview
Entrevista estructurada breu de diagnòstic
psiquiàtric desenvolupada per psiquiatres i metges
de primària
Ø Els símptomes que són millor explicats per
una causa mèdica o per l’ús d’alcohol o
drogues no han de codificar-se SÍ en la MINI.
La versió MINI plus té preguntes que explora
aquests problemes
EXPLORACIÓ PSICOPATOLÒGICA
Nivell consciència I funcionalment cognitiu
- Nivell consciencia
- Orientació a temps, lloc i persona
- Memòria, atenció i concentració
- Llenguatge i pensament abstracte
Comportament durant entrevista
- Apariència
- Psicomotor: agitació vs inhibició
- Grau cooperació amb l’entrevista
Pensament: a través parla
- Contingut ¿Qué diu pacient?
o Ideació delirant // obsessiu //
ideació suicida u homicida
o Consciència malaltia (insight)
- Forma i curs: com ho diu?
2
,PSICOLOGIA a. Depèn de
i. Biografia del subjecte
ii. Personalitat i els “valors” del
INTRODUCCIÓ: subjecte
Per què una assignatura de psicologia a iii. Entorn social. Contenció caliu..
fisioteràpia? iv. Elements orgànics de la
Convé respondre a 3 evidències: malaltia.
1. ATENEM MALALTS, NO UNICAMENT 1) IMPACTE. SHOCK
MALALTIES - És la reacció immediata davant un
NOU CONCEPTE DE SALUT traumatisme o una pèrdua súbdita
- La persona no pot assumir o comprendre
¿què és el que + valoren de l’assistència rebuda?
ocorregut ni conseqüències.
“Ser escoltats i compresos”
- Sensació d’ansietat confusional
- ¿COM INTERVENIR? Transmetre Pla acció.
2. EL FISIO FA FRONT A PACIENTS AMB
PROBLEMES SE SALUT MENTAL
2) REBUIG. NEGACIÓ.
- Increment dels malestars i del patiment que no
- Reacció rebuig sobre pèrdua. Negació fets.
arriben a definir-se com un símptoma.
- Adaptatiu i protector per no veure’s abromat.
PERSONES EN RISC DE PATIR EN T.M - Mecanisme defensa frases inici rehabilitació.
- No ho viuen com un TM - Permet fer com si res hagués canviat, no
- Simptomatologia funcional: migranyes, dolor, pèrdua.
T. Digestius... - Respectar la negació, no violentar.
- Viuen exposades a situacions generadores de - 1º manera d’acceptar la pèrdua.
TM - Amb el temps la negació ha d’anar cedint-se,
sinó haurà d’haver una intervenció + directa.
EL PROCÉS D’AUTOCURA: EL DOL
MALALTIES, SEPARACIONS I PÈRDUES 3-.PROCÉS DE DOL I
T1. EL PROCÉS DE DOL DOL: Reacció pèrdua estimat i/o aspectes imatge
1) REPERCUSSIONS DE corporal o funcional 1 o + parts cos
L’EMMALALTIR
2) LES RESPOSTES DEL MALALT
FRONT LA MALALTIA: PROCÉS DE 3-PROCÉS DEL DOL II
RECUPERACIÓ Objectiu: EN LES MALALTIES
- Acceptar (no només en el pla racional) les
funcions /imatges perduda
1.- EL PROCÉS DE DOL - Reconèixer les seqüeles i limitacions així com
1. TRENCAMENT DE LLAÇOS. AÏLLAMENT la possible dependència dels altres.
2. SENT. PÈRDUA: SALUT - ÉS L’EXPERIÈNCIA QUE PERMET FER-
/FUNCIÓ/ÒRGANS SE CÀRREC DE LES PÈRDUES I
3. ABANDONAMENT SEPARACIONS.
4. ANGOIXA I CULPABILITAT - Construir una altre modalitat de “funcionar”
5. ESFORÇ PER CONSTRUIR UN SENTIT tenint en compte els propis desitjos i aptituds.
6. DESINVESTIMENT LIBIDINAL DIVERSITAT FUNCIONAL
7. REPLEGAMENT SIBRE SI MATEIX
8. INHIBICIÓ FACULTATS: DEPENDENCIA 3-PROCÉS DEL DOL III
REPERCUSSIONS
LES RESPOSTES DEL MALALT FRONT LA MALALTIA: 1- TAQUICÀRDIA. CANSAMENT.
PROCÉS PSÍQUIC DE RECUPERACIÓ (a partir de D. TENSIÓ MUSCULAR. ALTERACIONS
KRUEGER) SÓN I GANA
1) Impacte. Shock 2- TRISTESA. PLOR. IRA. AMARGOR.
2) Rebuig. Negació CULPA. PSEUDOAL·LUCINACIONS
3) Dol. Actitud de lluita activa 3- INHIBICIÓ. OBLITS
4) Reaccions a l’alta 4- ALENTIMENT PSICOMOTRIU.
5) Integració familiar, social i laboral DIFICULTATS CONCENTRACIÓ I...
3
, 3-PROCÉS DEL DOL (IV) o Entrevistes + llargues, consell mèdic, i
I... que sempre que acuden a la consulta
Necessitat de parlar. s’interessen pel seu dol.
És una tasca psíquica que permet fer d’una pèrdua EL DOL COMPLICAT O PATOLÒGIC. Clínica
en la realitat una manca simbòlica. - Indiferència, apatia, fredor afectiva
EL DOL NO ÉS UNA MALALTIA, PER TANT - Irritabilitat, inquietud
NO ES TRACTA SINÓ QUE S’ACOMPANYA - Sensació que el món exterior és buit
“Procés únic i irrepetible, dinàmic i canviant - Ganes de morir-se
moment a moment, persona a persona i entre - Agreujament alteracions de la son i gana
famílies, cultures i societats. No es un procés que - Síndrome ansiós-depressiu
segueixi unes pautes universals” (Poch, 2003) - Trastorns funcionals
- Depressió major
QUINES CONDICIONS AFAVOREIXEN EL DOL? FACTORS QUE OBSTACULITZEN EL PROCÉS DE
Donar-se temps DOL
Tolerància al malestar i a les adversitats • Absència de dols anteriors
Parlar. Expressar-se “sentidament” • Baixa tolerància al malestar
Sentir-se acompanyat: família, amistats... • Drogodependencia
Capacitat rememorar i verbalitzar. • Soledat. Desarrelament. Manca de llaç spcoal
• Entorn denegador: viu el present o no pensis
(continuació del dol) en el passat!
TÉ DIFICULTAT EN PASSAR PER ACTITUTS DEL PROFESSIONAL QUE FACILITEN
L’EXPERIÈNCIA DEL DOL TÉ EL PROCÉS DE DOL (1)
REPERCUSSIONS EN LA SALUT? El que + preocupa al terapeuta:
- Tot i què, la majoria de les persones en dol es a) Què faig quan s’emociona?
sobreposen (assumeixen) a la pèrdua e inclús b) Com l’animo?
es creuen en la adversitat, aproximadament un
10-20% dels afectats presenten importants 1) DISPONIBILITAT I CAPACITAT
dificultats per adaptar-se a la mort d’un ser D’ESCOLTAR:
estimat. Afavorir (cal formació) que parli de les
- El dol es pot complicar amb trastorns com pèrdues i de les circumstancies en que es van
ansietat, angoixa, depressió, estres produir.
posttraumàtic, abús de substància, i/o per un Empatia: sintonitzar amb l’altre mantenint
trastorn per dol prolongat (TDP); a vegades de l’objectivitat.
les anteriors i es solapa amb ells. 2) VALORAR LA SUBJECTIVITAT DEL
PACIENT
• La mort del fill/a i la del marit, són
Afavorir que identifiqui i doni valor a les
considerades les situacions + estressants per
repercussions, sentiments
les que pugui passar una persona.
3) ANIMAR EN LA “INFLEXIÓ DEL DOL”
• El risc de depressió en viudes se multiplica per
Apareixen senyals de recuperació espontània
4 durant el 1º any.
dels desitjos i anhels
• Augment el abús d’alcohol i fàrmacs; la meitat 4) DETECTAR QUAN ENS IDENTIFIQUEM
de les viudes utilitzen algun psicofàrmac en AMB EL PACIENT
els 18 primers mesos de dol 5) IDENTIFICAR EL DOL PATOLÒGIC-
• Augmenta el risc de mort principalment per DEPRESSIÓ PER DERIVAR A
events cardíacs i suïcidi; els viudes tenen 50% ESPECIALISTES
+ de probabilitats de morir prematurament, 6) ORIENTAR A RECURSOS I ACTIVITATS
durant el 1º any. COMUNITÀRIES: NOVES FORMES DE
Ø Quan es pregunta als afectats sobre l’ajuda que FER LLAÇ SOCIAL (en els casos on manqui
desitjarien rebre del personal sanitari, un grup familiar prou acollidor)
sol·liciten: 7) APOYO A LA FAMILIA
Afavoreix la comunicació verbal entre els
membres de la família per a que no quedin
4
Dèficit amb respecte funcionament previ
SÍNDROME CONFUSIONAL
PSICOSOCIALS Alteració nivell consciencia
Dificultats centrar, mantenir o dirigir atenció
Alteració funcions cognitives (memòria,
TEMA 1; INTRODUCCIÓ GENERAL A orientació, llenguatge) i/o perceptives
LA PSICOPATOLOGIA Inici brusc, cursa fluctuant
1.1. CONCEPTE DE PSICOPATOLOGIA
SÍNDROME PSICÒTIC
Símptomes psicòtics positius
- Distorsions pensament inferència (idees
delirants)
- Distorsiones percepció (al·lucinacions)
- Alteracions curs pensament i llenguatge.
SÍNDROME MANÍAC
Estat ànim expansiu o irritable
Augment autoestima
Disminució necessitat son
Verborrea
Taquipsiquia
SÍNDROME DEPRESSIU
EXPLORACIÓ ESTAT MENTAL Ànim trist
• Consciència; nivell vigilància Disminució interès i plaer
• Orientació: temporal-espacial-personal Canvis importants gana o pes
• Llenguatge: mutisme- neologismes-disàrtria- Insomni o hipersòmnia
afàsia Agitació i enlentiment
• Memòria: remota, recent e immediata. Fatiga
• Atenció i concentració
• Conducta: Agitada-desinhibida- desconfiat- SÍNDROMES ANSIOSOS
desorganitzada Símptomes emocionals
• Aspecte: nutrició- pell i mucoses-vestiment, - Ansietat, inseguretat, por,
Hygiene, autocuidado. despersonalització
• Pensament: curt enlentit /accelerat – disgregat- Símptomes cognitiva
bloqueig-circumstancial. Idees delirants- - Preocupacions, expectació aprensiva,
obsessives-depressives- fòbiques- anticipació perill, hipervigilancia
preocupacions. Símptomes conductuals
• Alteracions percepció: quantitatives I
qualitatives. Il·lusions- al·lucinacions SÍNDROMES I ESTATS
auditives/visuals/tàctils…
• Emoció i estat ànim: labilitat emocional.
Tristesa i alegria patològiques. Ansietat.
Angustia patològiques.
• Intel·ligència i comprensió
SÍNDROME DEMNCIAL
Deterior memòria
Deterior capacitat intel·lectual
- Deterior funcionament executiu
- Afàsia, apràxia, agnòsia
1
,JERARQUIA SÍMPTOMES Sensopercepció
- Al·lucinacions // Il·lusions
Afectivitat
Emocions I estats ànim (depressió/mania)
Ansietat
Psíquica /somàtica
Psicofisiologia
Son, alimentació i sexualitat
PROVES COMPLEMENTARIES + ÚS
PSIQUIATRIA
Psicològiques
• Entrevistes estructurades (MINI-interview)
ANAMNESI • Escales intensitat clínica
Avaluació pacient • Test psicomètrics
OBJECTIUS: o Personalitat
1. Establir diagnòstic etiològic o Intel·ligència
2. Valorar moment evolutiu i pronòstic Psicosocials
3. Establir pla terapèutic • Nivell funcionament, participació social
4. Detectar actituds i sentiments pacient davant • Qualitat vida
malaltia • Recursos i necessitats
M.I.N.I – interview
Entrevista estructurada breu de diagnòstic
psiquiàtric desenvolupada per psiquiatres i metges
de primària
Ø Els símptomes que són millor explicats per
una causa mèdica o per l’ús d’alcohol o
drogues no han de codificar-se SÍ en la MINI.
La versió MINI plus té preguntes que explora
aquests problemes
EXPLORACIÓ PSICOPATOLÒGICA
Nivell consciència I funcionalment cognitiu
- Nivell consciencia
- Orientació a temps, lloc i persona
- Memòria, atenció i concentració
- Llenguatge i pensament abstracte
Comportament durant entrevista
- Apariència
- Psicomotor: agitació vs inhibició
- Grau cooperació amb l’entrevista
Pensament: a través parla
- Contingut ¿Qué diu pacient?
o Ideació delirant // obsessiu //
ideació suicida u homicida
o Consciència malaltia (insight)
- Forma i curs: com ho diu?
2
,PSICOLOGIA a. Depèn de
i. Biografia del subjecte
ii. Personalitat i els “valors” del
INTRODUCCIÓ: subjecte
Per què una assignatura de psicologia a iii. Entorn social. Contenció caliu..
fisioteràpia? iv. Elements orgànics de la
Convé respondre a 3 evidències: malaltia.
1. ATENEM MALALTS, NO UNICAMENT 1) IMPACTE. SHOCK
MALALTIES - És la reacció immediata davant un
NOU CONCEPTE DE SALUT traumatisme o una pèrdua súbdita
- La persona no pot assumir o comprendre
¿què és el que + valoren de l’assistència rebuda?
ocorregut ni conseqüències.
“Ser escoltats i compresos”
- Sensació d’ansietat confusional
- ¿COM INTERVENIR? Transmetre Pla acció.
2. EL FISIO FA FRONT A PACIENTS AMB
PROBLEMES SE SALUT MENTAL
2) REBUIG. NEGACIÓ.
- Increment dels malestars i del patiment que no
- Reacció rebuig sobre pèrdua. Negació fets.
arriben a definir-se com un símptoma.
- Adaptatiu i protector per no veure’s abromat.
PERSONES EN RISC DE PATIR EN T.M - Mecanisme defensa frases inici rehabilitació.
- No ho viuen com un TM - Permet fer com si res hagués canviat, no
- Simptomatologia funcional: migranyes, dolor, pèrdua.
T. Digestius... - Respectar la negació, no violentar.
- Viuen exposades a situacions generadores de - 1º manera d’acceptar la pèrdua.
TM - Amb el temps la negació ha d’anar cedint-se,
sinó haurà d’haver una intervenció + directa.
EL PROCÉS D’AUTOCURA: EL DOL
MALALTIES, SEPARACIONS I PÈRDUES 3-.PROCÉS DE DOL I
T1. EL PROCÉS DE DOL DOL: Reacció pèrdua estimat i/o aspectes imatge
1) REPERCUSSIONS DE corporal o funcional 1 o + parts cos
L’EMMALALTIR
2) LES RESPOSTES DEL MALALT
FRONT LA MALALTIA: PROCÉS DE 3-PROCÉS DEL DOL II
RECUPERACIÓ Objectiu: EN LES MALALTIES
- Acceptar (no només en el pla racional) les
funcions /imatges perduda
1.- EL PROCÉS DE DOL - Reconèixer les seqüeles i limitacions així com
1. TRENCAMENT DE LLAÇOS. AÏLLAMENT la possible dependència dels altres.
2. SENT. PÈRDUA: SALUT - ÉS L’EXPERIÈNCIA QUE PERMET FER-
/FUNCIÓ/ÒRGANS SE CÀRREC DE LES PÈRDUES I
3. ABANDONAMENT SEPARACIONS.
4. ANGOIXA I CULPABILITAT - Construir una altre modalitat de “funcionar”
5. ESFORÇ PER CONSTRUIR UN SENTIT tenint en compte els propis desitjos i aptituds.
6. DESINVESTIMENT LIBIDINAL DIVERSITAT FUNCIONAL
7. REPLEGAMENT SIBRE SI MATEIX
8. INHIBICIÓ FACULTATS: DEPENDENCIA 3-PROCÉS DEL DOL III
REPERCUSSIONS
LES RESPOSTES DEL MALALT FRONT LA MALALTIA: 1- TAQUICÀRDIA. CANSAMENT.
PROCÉS PSÍQUIC DE RECUPERACIÓ (a partir de D. TENSIÓ MUSCULAR. ALTERACIONS
KRUEGER) SÓN I GANA
1) Impacte. Shock 2- TRISTESA. PLOR. IRA. AMARGOR.
2) Rebuig. Negació CULPA. PSEUDOAL·LUCINACIONS
3) Dol. Actitud de lluita activa 3- INHIBICIÓ. OBLITS
4) Reaccions a l’alta 4- ALENTIMENT PSICOMOTRIU.
5) Integració familiar, social i laboral DIFICULTATS CONCENTRACIÓ I...
3
, 3-PROCÉS DEL DOL (IV) o Entrevistes + llargues, consell mèdic, i
I... que sempre que acuden a la consulta
Necessitat de parlar. s’interessen pel seu dol.
És una tasca psíquica que permet fer d’una pèrdua EL DOL COMPLICAT O PATOLÒGIC. Clínica
en la realitat una manca simbòlica. - Indiferència, apatia, fredor afectiva
EL DOL NO ÉS UNA MALALTIA, PER TANT - Irritabilitat, inquietud
NO ES TRACTA SINÓ QUE S’ACOMPANYA - Sensació que el món exterior és buit
“Procés únic i irrepetible, dinàmic i canviant - Ganes de morir-se
moment a moment, persona a persona i entre - Agreujament alteracions de la son i gana
famílies, cultures i societats. No es un procés que - Síndrome ansiós-depressiu
segueixi unes pautes universals” (Poch, 2003) - Trastorns funcionals
- Depressió major
QUINES CONDICIONS AFAVOREIXEN EL DOL? FACTORS QUE OBSTACULITZEN EL PROCÉS DE
Donar-se temps DOL
Tolerància al malestar i a les adversitats • Absència de dols anteriors
Parlar. Expressar-se “sentidament” • Baixa tolerància al malestar
Sentir-se acompanyat: família, amistats... • Drogodependencia
Capacitat rememorar i verbalitzar. • Soledat. Desarrelament. Manca de llaç spcoal
• Entorn denegador: viu el present o no pensis
(continuació del dol) en el passat!
TÉ DIFICULTAT EN PASSAR PER ACTITUTS DEL PROFESSIONAL QUE FACILITEN
L’EXPERIÈNCIA DEL DOL TÉ EL PROCÉS DE DOL (1)
REPERCUSSIONS EN LA SALUT? El que + preocupa al terapeuta:
- Tot i què, la majoria de les persones en dol es a) Què faig quan s’emociona?
sobreposen (assumeixen) a la pèrdua e inclús b) Com l’animo?
es creuen en la adversitat, aproximadament un
10-20% dels afectats presenten importants 1) DISPONIBILITAT I CAPACITAT
dificultats per adaptar-se a la mort d’un ser D’ESCOLTAR:
estimat. Afavorir (cal formació) que parli de les
- El dol es pot complicar amb trastorns com pèrdues i de les circumstancies en que es van
ansietat, angoixa, depressió, estres produir.
posttraumàtic, abús de substància, i/o per un Empatia: sintonitzar amb l’altre mantenint
trastorn per dol prolongat (TDP); a vegades de l’objectivitat.
les anteriors i es solapa amb ells. 2) VALORAR LA SUBJECTIVITAT DEL
PACIENT
• La mort del fill/a i la del marit, són
Afavorir que identifiqui i doni valor a les
considerades les situacions + estressants per
repercussions, sentiments
les que pugui passar una persona.
3) ANIMAR EN LA “INFLEXIÓ DEL DOL”
• El risc de depressió en viudes se multiplica per
Apareixen senyals de recuperació espontània
4 durant el 1º any.
dels desitjos i anhels
• Augment el abús d’alcohol i fàrmacs; la meitat 4) DETECTAR QUAN ENS IDENTIFIQUEM
de les viudes utilitzen algun psicofàrmac en AMB EL PACIENT
els 18 primers mesos de dol 5) IDENTIFICAR EL DOL PATOLÒGIC-
• Augmenta el risc de mort principalment per DEPRESSIÓ PER DERIVAR A
events cardíacs i suïcidi; els viudes tenen 50% ESPECIALISTES
+ de probabilitats de morir prematurament, 6) ORIENTAR A RECURSOS I ACTIVITATS
durant el 1º any. COMUNITÀRIES: NOVES FORMES DE
Ø Quan es pregunta als afectats sobre l’ajuda que FER LLAÇ SOCIAL (en els casos on manqui
desitjarien rebre del personal sanitari, un grup familiar prou acollidor)
sol·liciten: 7) APOYO A LA FAMILIA
Afavoreix la comunicació verbal entre els
membres de la família per a que no quedin
4
