Universitat Pompeu Fabra
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Curs 2020-2021 Economia de
l’Empresa (Primer trimestre) Problemes # 2
Seminari no.:.......................2
Tema....................................2 i 3. Especialització i intercanvi i Problemes contractuals
Seminari setmana:...............2 de novembre al 6 de novembre
1. Innovació tecnològica i costos d'intercanvi
La següent afirmació és certa o falsa. Per què?
“Amb el correu electrònic, els costos d’intercanvi es reduiran per interaccions entre
treballadors d’una mateixa empresa, i per interaccions entre proveïdors i empreses, això
permetrà augmentar el grau d’especialització. En conseqüència, es tendirà a utilitzar
més el mercat i veurem empreses més petites que externalitzen cada cop més parts del
seu procés productiu”
L’afirmació és certa. Això es deu a l’especialització que hi ha hagut en el sector
tecnològic, ha comportat un gran desenvolupament d’aquest com la invenció del correu
electrònic. Ha ajudat a reduir alguns costos però hi han aparegut de nous (ex:costos
d’intercanvi), encara així fa augmentar la productivitat i afavoreix l’intercanvi, per el
que s’utilitza molt el mercat.
2. Educació i matrícules universitàries
1. A l'hora de justificar un model mix entre solució política i solució de mercat,
¿on creus que hi ha majors fracassos de mercat i / o externalitats que justifiquin
la provisió pública en l'educació secundària o universitària?
Tant el mercat com la política són solucions al problema econòmic. L’educació
és un sector que esta subjecte a decisions polítiques. A Espanya tenim un sector
de l’educació que és públic, és a dir, el finança l’estat. Una externalitat positiva
de les subvencions públiques és l’accés a la educació que ofereix. Ja que si no
existís moltíssims estudiants no es podrien permetre estudiar, per l’elevat cost
que presentaria. A demés, crea una borsa de treball, es necessiten profesors,
coordinadors... D’altre banda, poden haver-hi errors en les lleis i restriccions que
el govern considera adequades per a l’educació, però que a la realitat no
funcionin. Podríem trobar un altre error en si l’estat estigués subsidiant a escoles
ineficients, s’estarien malbaratant recursos que podrien ser més útils en altres
llocs.
, 2. En el recent informe POLÍTICA DE PREUS PÚBLICS I EFICÀCIA DEL
SISTEMA DE BEQUES A CATALUNYA del professor de la UPF José García
Montalvo es quantifica que actualment els estudiants catalans estarien sufragant
privadament entre el 19% i el 20% del cost de l’educació que reben. (Veure
gràfic més avall). Quin tipus de solució política s'utilitza per decidir aquest
subsidi?
Podem veure que la major part del cost dels estudis es subvencionada per la
Generalitat. Al ser un òrgan de govern, aquest s’escull mitjançant votacions on
hi participa la ciutadania. Un cop constituït, són els membres del govern qui
decideixen on destinen els recursos segons les limitacions que tenen.
c. En l'informe, també es mostra que més del 40% dels universitaris creuen que
el preu públic de la matrícula cobreix entre el 50% i el 75% del cost i més del
10% dels universitaris creu que cobreix per sobre del 75% (en alguns casos fins i
tot més del 100%). A què es pot deure tal grau de desinformació?
Els estudiants no compten amb informació perfecta, es guien per suposicions. Sí
que sabem que tenim tres tipus d’estudis (públics, privats i concertats). Alhora
que també sabem la notable diferencia de preu entre els dos primers. Això ens
porta a la conclusió de que l’estat assumeix una gran part dels costos de
l’educació publica per a que a les famílies se’ls presentin uns preus assequibles.
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Curs 2020-2021 Economia de
l’Empresa (Primer trimestre) Problemes # 2
Seminari no.:.......................2
Tema....................................2 i 3. Especialització i intercanvi i Problemes contractuals
Seminari setmana:...............2 de novembre al 6 de novembre
1. Innovació tecnològica i costos d'intercanvi
La següent afirmació és certa o falsa. Per què?
“Amb el correu electrònic, els costos d’intercanvi es reduiran per interaccions entre
treballadors d’una mateixa empresa, i per interaccions entre proveïdors i empreses, això
permetrà augmentar el grau d’especialització. En conseqüència, es tendirà a utilitzar
més el mercat i veurem empreses més petites que externalitzen cada cop més parts del
seu procés productiu”
L’afirmació és certa. Això es deu a l’especialització que hi ha hagut en el sector
tecnològic, ha comportat un gran desenvolupament d’aquest com la invenció del correu
electrònic. Ha ajudat a reduir alguns costos però hi han aparegut de nous (ex:costos
d’intercanvi), encara així fa augmentar la productivitat i afavoreix l’intercanvi, per el
que s’utilitza molt el mercat.
2. Educació i matrícules universitàries
1. A l'hora de justificar un model mix entre solució política i solució de mercat,
¿on creus que hi ha majors fracassos de mercat i / o externalitats que justifiquin
la provisió pública en l'educació secundària o universitària?
Tant el mercat com la política són solucions al problema econòmic. L’educació
és un sector que esta subjecte a decisions polítiques. A Espanya tenim un sector
de l’educació que és públic, és a dir, el finança l’estat. Una externalitat positiva
de les subvencions públiques és l’accés a la educació que ofereix. Ja que si no
existís moltíssims estudiants no es podrien permetre estudiar, per l’elevat cost
que presentaria. A demés, crea una borsa de treball, es necessiten profesors,
coordinadors... D’altre banda, poden haver-hi errors en les lleis i restriccions que
el govern considera adequades per a l’educació, però que a la realitat no
funcionin. Podríem trobar un altre error en si l’estat estigués subsidiant a escoles
ineficients, s’estarien malbaratant recursos que podrien ser més útils en altres
llocs.
, 2. En el recent informe POLÍTICA DE PREUS PÚBLICS I EFICÀCIA DEL
SISTEMA DE BEQUES A CATALUNYA del professor de la UPF José García
Montalvo es quantifica que actualment els estudiants catalans estarien sufragant
privadament entre el 19% i el 20% del cost de l’educació que reben. (Veure
gràfic més avall). Quin tipus de solució política s'utilitza per decidir aquest
subsidi?
Podem veure que la major part del cost dels estudis es subvencionada per la
Generalitat. Al ser un òrgan de govern, aquest s’escull mitjançant votacions on
hi participa la ciutadania. Un cop constituït, són els membres del govern qui
decideixen on destinen els recursos segons les limitacions que tenen.
c. En l'informe, també es mostra que més del 40% dels universitaris creuen que
el preu públic de la matrícula cobreix entre el 50% i el 75% del cost i més del
10% dels universitaris creu que cobreix per sobre del 75% (en alguns casos fins i
tot més del 100%). A què es pot deure tal grau de desinformació?
Els estudiants no compten amb informació perfecta, es guien per suposicions. Sí
que sabem que tenim tres tipus d’estudis (públics, privats i concertats). Alhora
que també sabem la notable diferencia de preu entre els dos primers. Això ens
porta a la conclusió de que l’estat assumeix una gran part dels costos de
l’educació publica per a que a les famílies se’ls presentin uns preus assequibles.
