Isabel II: governa amb els liberals moderats. Els liberals progressistes van governar
durant dos anys per un cop d’estat. Regnat: nova constitució (Constitució de 1837).
Intenta uniformitzar i centralitzar el país.
Crea les províncies espanyoles amb la finalitat de dividir Espanya en parts
iguals i col·locar a cada província un governador civil (representant de l’estat).
Unificació de pesos i mesures SMD.
Ella crea la guàrdia civil
Les guerres Carlines
Les guerres d’independència a Amèrica
Els PROGRESSISTES, mai arribaven al poder, cops d’estat per arribar-hi.
Escàndols de la seva vida personal. Va tenir molts amants.
1868: revolta contra Isabel II: La Gloriosa, ha de marxar a l’exili a Anglaterra.
1868 – 1874: Sexenni Democràtic. 6 anys d’experiment democràtic a Espanya.
Llibertat i noves idees, com l’internacionalisme. K. Marx i M. Bakunin es reuneixen a
Londres fent la 1ª Internacional, per fer que tots els obrers del món s’uneixin per fer-se
més forts. K. Marx: crea el socialisme i el comunisme i M. Bakunin: crea l’anarquisme,
adquireix gran poder en la historia de Catalunya. Provaran de fer una espanya més
liberal i més democràtica de dues maneres:
Una monarquia
Una república
Nova constitució democràtica (1869), el rei no té cap poder i van buscar gent per
Europa. Un va acceptar, Amadeu de Saboia. El seu regnat va durar dos anys. Va
abdicar, estava fart dels espanyols, es barallaven entre ells.
Es crea la primera república espanyola. Dura menys de dos anys. 4 presidents del
govern i 9 governs diferents. Dos catalans:
Francesc Pi i Margall
Estanislau Figueras
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874 – 1898): Polític conservador Antonio
Cánovas del Castillo, l’inventor de la restauració. Objectiu: evitar els errors d’Isabel II,
fer un sistema estable. La restauració es sostenia per quatre pilars diferents:
Bipartidisme: dos partits. Ell busca dos partits que es reparteixin la feina
pacíficament. Ell crea els dos partits: Partido Liberal Conservador (Líder:
Cánovas del Castillo) i Partido Liberal Fusionista. S’inspira en Anglaterra.
Nova constitució (1876): constitució liberal, moderada. El rei té part de poder.
Censatari: només votaven els homes rics. Divisió poder, sobirania nacional.
Monarquia: paper d’àrbitre de la situació política. Canvi de partit pacífic.
L’exèrcit: durant la restauració, l’exèrcit queda al marge de la política.
BIPARTIDISME: Semblants entre ells, estaven d’acord amb la constitució, partits
monàrquics, respectaven la propietat privada, partits de minories (els votaven els rics).
1
,Diferències mínimes. Una era la religió. Els conservadors: partidaris que l’església
tingués poder, partidaris del vot del sufragi censatari liberals: retallar poder de
l’església. També que el partit conservador no feien canvis, els liberals si, declararan el
sufragi universal masculí.
LA MONARQUIA: paper d’àrbitre de la situació política, i el rei: canvi pacífic.
REI
GOVERN (PP)
CORTS
SENAT C. DE DIPUTATS
EXÈRCIT: queda al marge de la política. Per sota del govern, qui deixa autonomia als
militars. Suport als militars va augmentar.
Restauració: Estabilitat acaben guerres: carlina i amb les colònies.
La guerra carlina: tres guerres carlines, aquesta va ser la última (1872-1876),
s’anomena guerra dels malcontents. A Catalunya. Lema: “Deu, Pàtria, Rei”.
Absolutistes i volien fer fora als liberals. Algunes batalles i van tenir èxits militars, i
destaquem la d’Alpens i la de Castellfollit.
Molèstia important pel govern. Envien tropes per acabar amb ells carlins.
Derrota Carlins:1875. S’allarga un any: País Basc i Navarra. Marxen a França.
Conseqüències: abolició dels furs. No lleis tradicionals ni autonomia fiscal.
Guerres amb les colònies: Cuba principal colònia espanyola + beneficis, cubans:
autonomia, abolició de l’esclavitud, representació a les corts espanyoles, lliure
comerç amb EUA. No podien comerciar amb els EUA perquè Espanya tenia un
monopoli (tot anava a Espanya). La guerra dels Deu Anys (1868 – 1878).
Demanaven el mateix, Espanya envia militars, neutralitzen la guerra. Pau de Zanjón
(1878). Espanyols guanyen de moment, ho prometen tot, però no compleixen. 1879:
conflicte que dura un any, guerra chiquita (1879 – 1880), guanyen els espanyols.
1898 – Cuba demana la Independència, guerra i els Cubans tenen l’ajuda dels EUA.
Conflictes aturats Restauració més tranquil·la.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA RESTAURACIÓ: alternança dels partits dinàstics.
Volien donar estabilitat institucional, funcionava al revés d’un sistema normal. Un tenia
desgast, el rei ordenava al líder de la oposició perquè convoqués eleccions. Tenien
sucursals a Catalunya. Els conservadors catalans: Manuel Duran i Bas. Idees
polítiques difoses pel diari de Barcelona, conservat i controlat pels conservadors.
Dins de Catalunya, eren els més catòlics i conservadors. Poques diferències amb els
conservadors espanyols, i una és que catalans volien una política descentralitzada.
Els liberals catalans: Víctor Balaguer o Francesc Rius i Taulet. Controlaven la
Vanguardia, defensaven el mateix que els espanyols, menys poder l’església i sufragi
universal masculina. Llei d’associacions, abolició d’esclavitud (1888) Rei es comunica
amb els governadors civils dient qui ha de guanyar, i ells parlen amb els cacics.
2
,El falsejament electoral i el caciquisme: Cànoves del Castillo. Restauració inspirada
en Anglaterra. Perquè hi hagués una alternança, es feia frau electoral. Habitual en les
eleccions. Més fàcil a zones rurals que no a les zones urbanes. Falsificació del cens
electoral: inventaven nombre de morts. Canviant les actes electorals.
Crisi del P.
Rei Partit Liberal
Crisi del P.
Conservador
Rei Partit Liberal
Conservador
Governadors civils
Convocaven Governadors civils
avisaven als cacics
Convocaven
eleccions per
avisaven als cacics
extorsionant els
guanyar-les. vots.
eleccions per extorsionant els
guanyar-les. vots.
Habitual per obtenir el resultat desitjat: tupinada. Va permetre una alternança sense
problema dels dos partits. Entre 1876 i 1898: l’alternança de partits de manera regular,
6 vegades van guanyar els conservadors i 4 vegades els liberals.
Els conservadors: 1885, Pacte del Pardo amb els liberals, perquè l’any 1885 Alfons
XII mor, pressions dels carlins i fan el pacte per ser més forts contra els que rebutjaven
la dona d’Alfons XII, Mª Cristina fins que el fill fóra més gran. Reformes limitades.
Els liberals: més canvis. Es va establir el sufragi universal masculí (1882). Voten
homes majors de 25 anys, s’amplia el cens de persones que votaven, fent el frau més
difícil de fer i necessari. Llei d’associacions, (1887), més partits legals. L’abolició de
l’esclavitud, (1888), era legal fins aquest any. Introducció d’un nou codi civil, noves lleis
i nova manera d’interpretar-les. Els partits marginats del sistema eren el partit
republicà: després de la primera república, partits dividits en diversos partits (tots
minoritaris):
El Partido Republicano Posibilista: Emilio Castelar, president 1ª república, participen
a la restauració.
El Part. Rep. Progresista: Manuel Díaz Zorrilla. Violent, no participa en la restauració.
Radicals davant la monarquia.
El Partido Republicano Centralista: Nicolás Salmerón. També president 1ª república
3
, Eren partits republicans unionistes: Govern centralitzat, regions sense poder. França.
REPUBLICANISME FEREDALS: unió de diversos estats. El govern central dóna
als estats el poder, excepte els que corresponen al govern central, per exemple
moneda, control de fronteres, exèrcit i relacions internacionals. EUA, Brasil, Alemanya.
El més important: Partit Republicà Federal: Francesc Pi i Margall (president 1ª
república). Partit republicà més important a Catalunya. Estats unitaris: França Paris
mana.
Estat confederal: estats amb poder i li donen poder al govern (Suïssa o UE). Partits
republicans, s’aprova el sufragi masculí i s’uneixen, Unió Republicana, menys el
possibilista (1890). No dura gaire, però mentre va durar va tenir diferents èxits polítics.
Carlins: entrada prohibida a Espanya, amb el temps alguns carlins van acceptar al rei
Alfons XII (liberalisme, situats a la ultra dreta). Principal líder carlí: Cándido Nocedal.
Estén una influència en les zones on els carlins eren importants. Renovador del
carlisme: Juan Vázquez de Mella. [Un cacic és una persona que té molt de poder,
molta influència en un poble o en una zona i que controla tots els mecanismes de
poder en aquesta zona.]
EUA: ultimàtum a Espanya perquè Cuba s’independitzi. Espanya declara la guerra als
EUA. Dura molt poc, dues batalles importants. La Batalla de Santiago a Cuba i la
Batalla de Cavite a Filipines. La flota espanyola: envellida i l’americana: nova i
moderna, Espanya es rendís ràpidament. Va durar d’abril a desembre del 1898, es
signa la Pau de Paris, Espanya renuncia a Cuba, Puerto Rico i les Filipines, es van
convertir en protectorats nord-americanes. Altres zones que quedaven: illes Carolines i
Marianes, les van vendre a Alemanya, Espanya perd tot l’imperi que li quedava.
L’actitud dels catalans vers la guerra de Cuba A Cuba: catalans rics empresaris
o propietaris de terres. Catalans: contraris a que Cuba s’independitzés, defensaven
l’espanyolitat de Cuba. Els catalans pobres de Catalunya els enviaven a Cuba de
soldats. Catalunya, classes populars: contraris a la guerra, sabien que morien,
antimilitaristes. Únic partit català contrari a la guerra: Partit Republicà Federal, la resta
a favor. Els partits polítics catalans evolucionen la seva opinió respecte a Cuba amb el
temps. Defensaven l’espanyolitat de les illes però amb el temps, quan acaba el
conflicte, van dir que volien que se li donés algun tipus d’autonomia a Cuba. General
Martínez Campos: lluita contra els cubans, no aconsegueix el objectiu i Cánovas del
Castillo el substitueix per Valeriano Weyler: mètodes durs contra cubans, inventa els
camps de concentració.
Les conseqüències amb el conflicte de Cuba polítiques del desastre del 1898:
Per la Restauració van ser mínimes. Veus crítiques en la Restauració, els
Regeneracionistes. General Camilo Polavieja que va fer un document on proposava
reformes importants de la administració i de la política espanyola. Defensava una
descentralització. Idees ben rebudes per la societat catalana, sense conseqüències.
-Conseqüències econòmiques: al principi en va haver a curt termini en algunes
indústries, i es perd el comerç. A mig i llarg termini va ser beneficiós, perquè totes les
despeses d’Espanya per mantenir allà als soldats quan s’acaba la guerra, les
despeses s’acaben, i aquests catalans i terratinents amb terres venen a Espanya amb
els diners guanyats, i els inverteixen aquí en agricultura, ramaderia, indústria... indians.
4
durant dos anys per un cop d’estat. Regnat: nova constitució (Constitució de 1837).
Intenta uniformitzar i centralitzar el país.
Crea les províncies espanyoles amb la finalitat de dividir Espanya en parts
iguals i col·locar a cada província un governador civil (representant de l’estat).
Unificació de pesos i mesures SMD.
Ella crea la guàrdia civil
Les guerres Carlines
Les guerres d’independència a Amèrica
Els PROGRESSISTES, mai arribaven al poder, cops d’estat per arribar-hi.
Escàndols de la seva vida personal. Va tenir molts amants.
1868: revolta contra Isabel II: La Gloriosa, ha de marxar a l’exili a Anglaterra.
1868 – 1874: Sexenni Democràtic. 6 anys d’experiment democràtic a Espanya.
Llibertat i noves idees, com l’internacionalisme. K. Marx i M. Bakunin es reuneixen a
Londres fent la 1ª Internacional, per fer que tots els obrers del món s’uneixin per fer-se
més forts. K. Marx: crea el socialisme i el comunisme i M. Bakunin: crea l’anarquisme,
adquireix gran poder en la historia de Catalunya. Provaran de fer una espanya més
liberal i més democràtica de dues maneres:
Una monarquia
Una república
Nova constitució democràtica (1869), el rei no té cap poder i van buscar gent per
Europa. Un va acceptar, Amadeu de Saboia. El seu regnat va durar dos anys. Va
abdicar, estava fart dels espanyols, es barallaven entre ells.
Es crea la primera república espanyola. Dura menys de dos anys. 4 presidents del
govern i 9 governs diferents. Dos catalans:
Francesc Pi i Margall
Estanislau Figueras
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874 – 1898): Polític conservador Antonio
Cánovas del Castillo, l’inventor de la restauració. Objectiu: evitar els errors d’Isabel II,
fer un sistema estable. La restauració es sostenia per quatre pilars diferents:
Bipartidisme: dos partits. Ell busca dos partits que es reparteixin la feina
pacíficament. Ell crea els dos partits: Partido Liberal Conservador (Líder:
Cánovas del Castillo) i Partido Liberal Fusionista. S’inspira en Anglaterra.
Nova constitució (1876): constitució liberal, moderada. El rei té part de poder.
Censatari: només votaven els homes rics. Divisió poder, sobirania nacional.
Monarquia: paper d’àrbitre de la situació política. Canvi de partit pacífic.
L’exèrcit: durant la restauració, l’exèrcit queda al marge de la política.
BIPARTIDISME: Semblants entre ells, estaven d’acord amb la constitució, partits
monàrquics, respectaven la propietat privada, partits de minories (els votaven els rics).
1
,Diferències mínimes. Una era la religió. Els conservadors: partidaris que l’església
tingués poder, partidaris del vot del sufragi censatari liberals: retallar poder de
l’església. També que el partit conservador no feien canvis, els liberals si, declararan el
sufragi universal masculí.
LA MONARQUIA: paper d’àrbitre de la situació política, i el rei: canvi pacífic.
REI
GOVERN (PP)
CORTS
SENAT C. DE DIPUTATS
EXÈRCIT: queda al marge de la política. Per sota del govern, qui deixa autonomia als
militars. Suport als militars va augmentar.
Restauració: Estabilitat acaben guerres: carlina i amb les colònies.
La guerra carlina: tres guerres carlines, aquesta va ser la última (1872-1876),
s’anomena guerra dels malcontents. A Catalunya. Lema: “Deu, Pàtria, Rei”.
Absolutistes i volien fer fora als liberals. Algunes batalles i van tenir èxits militars, i
destaquem la d’Alpens i la de Castellfollit.
Molèstia important pel govern. Envien tropes per acabar amb ells carlins.
Derrota Carlins:1875. S’allarga un any: País Basc i Navarra. Marxen a França.
Conseqüències: abolició dels furs. No lleis tradicionals ni autonomia fiscal.
Guerres amb les colònies: Cuba principal colònia espanyola + beneficis, cubans:
autonomia, abolició de l’esclavitud, representació a les corts espanyoles, lliure
comerç amb EUA. No podien comerciar amb els EUA perquè Espanya tenia un
monopoli (tot anava a Espanya). La guerra dels Deu Anys (1868 – 1878).
Demanaven el mateix, Espanya envia militars, neutralitzen la guerra. Pau de Zanjón
(1878). Espanyols guanyen de moment, ho prometen tot, però no compleixen. 1879:
conflicte que dura un any, guerra chiquita (1879 – 1880), guanyen els espanyols.
1898 – Cuba demana la Independència, guerra i els Cubans tenen l’ajuda dels EUA.
Conflictes aturats Restauració més tranquil·la.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA RESTAURACIÓ: alternança dels partits dinàstics.
Volien donar estabilitat institucional, funcionava al revés d’un sistema normal. Un tenia
desgast, el rei ordenava al líder de la oposició perquè convoqués eleccions. Tenien
sucursals a Catalunya. Els conservadors catalans: Manuel Duran i Bas. Idees
polítiques difoses pel diari de Barcelona, conservat i controlat pels conservadors.
Dins de Catalunya, eren els més catòlics i conservadors. Poques diferències amb els
conservadors espanyols, i una és que catalans volien una política descentralitzada.
Els liberals catalans: Víctor Balaguer o Francesc Rius i Taulet. Controlaven la
Vanguardia, defensaven el mateix que els espanyols, menys poder l’església i sufragi
universal masculina. Llei d’associacions, abolició d’esclavitud (1888) Rei es comunica
amb els governadors civils dient qui ha de guanyar, i ells parlen amb els cacics.
2
,El falsejament electoral i el caciquisme: Cànoves del Castillo. Restauració inspirada
en Anglaterra. Perquè hi hagués una alternança, es feia frau electoral. Habitual en les
eleccions. Més fàcil a zones rurals que no a les zones urbanes. Falsificació del cens
electoral: inventaven nombre de morts. Canviant les actes electorals.
Crisi del P.
Rei Partit Liberal
Crisi del P.
Conservador
Rei Partit Liberal
Conservador
Governadors civils
Convocaven Governadors civils
avisaven als cacics
Convocaven
eleccions per
avisaven als cacics
extorsionant els
guanyar-les. vots.
eleccions per extorsionant els
guanyar-les. vots.
Habitual per obtenir el resultat desitjat: tupinada. Va permetre una alternança sense
problema dels dos partits. Entre 1876 i 1898: l’alternança de partits de manera regular,
6 vegades van guanyar els conservadors i 4 vegades els liberals.
Els conservadors: 1885, Pacte del Pardo amb els liberals, perquè l’any 1885 Alfons
XII mor, pressions dels carlins i fan el pacte per ser més forts contra els que rebutjaven
la dona d’Alfons XII, Mª Cristina fins que el fill fóra més gran. Reformes limitades.
Els liberals: més canvis. Es va establir el sufragi universal masculí (1882). Voten
homes majors de 25 anys, s’amplia el cens de persones que votaven, fent el frau més
difícil de fer i necessari. Llei d’associacions, (1887), més partits legals. L’abolició de
l’esclavitud, (1888), era legal fins aquest any. Introducció d’un nou codi civil, noves lleis
i nova manera d’interpretar-les. Els partits marginats del sistema eren el partit
republicà: després de la primera república, partits dividits en diversos partits (tots
minoritaris):
El Partido Republicano Posibilista: Emilio Castelar, president 1ª república, participen
a la restauració.
El Part. Rep. Progresista: Manuel Díaz Zorrilla. Violent, no participa en la restauració.
Radicals davant la monarquia.
El Partido Republicano Centralista: Nicolás Salmerón. També president 1ª república
3
, Eren partits republicans unionistes: Govern centralitzat, regions sense poder. França.
REPUBLICANISME FEREDALS: unió de diversos estats. El govern central dóna
als estats el poder, excepte els que corresponen al govern central, per exemple
moneda, control de fronteres, exèrcit i relacions internacionals. EUA, Brasil, Alemanya.
El més important: Partit Republicà Federal: Francesc Pi i Margall (president 1ª
república). Partit republicà més important a Catalunya. Estats unitaris: França Paris
mana.
Estat confederal: estats amb poder i li donen poder al govern (Suïssa o UE). Partits
republicans, s’aprova el sufragi masculí i s’uneixen, Unió Republicana, menys el
possibilista (1890). No dura gaire, però mentre va durar va tenir diferents èxits polítics.
Carlins: entrada prohibida a Espanya, amb el temps alguns carlins van acceptar al rei
Alfons XII (liberalisme, situats a la ultra dreta). Principal líder carlí: Cándido Nocedal.
Estén una influència en les zones on els carlins eren importants. Renovador del
carlisme: Juan Vázquez de Mella. [Un cacic és una persona que té molt de poder,
molta influència en un poble o en una zona i que controla tots els mecanismes de
poder en aquesta zona.]
EUA: ultimàtum a Espanya perquè Cuba s’independitzi. Espanya declara la guerra als
EUA. Dura molt poc, dues batalles importants. La Batalla de Santiago a Cuba i la
Batalla de Cavite a Filipines. La flota espanyola: envellida i l’americana: nova i
moderna, Espanya es rendís ràpidament. Va durar d’abril a desembre del 1898, es
signa la Pau de Paris, Espanya renuncia a Cuba, Puerto Rico i les Filipines, es van
convertir en protectorats nord-americanes. Altres zones que quedaven: illes Carolines i
Marianes, les van vendre a Alemanya, Espanya perd tot l’imperi que li quedava.
L’actitud dels catalans vers la guerra de Cuba A Cuba: catalans rics empresaris
o propietaris de terres. Catalans: contraris a que Cuba s’independitzés, defensaven
l’espanyolitat de Cuba. Els catalans pobres de Catalunya els enviaven a Cuba de
soldats. Catalunya, classes populars: contraris a la guerra, sabien que morien,
antimilitaristes. Únic partit català contrari a la guerra: Partit Republicà Federal, la resta
a favor. Els partits polítics catalans evolucionen la seva opinió respecte a Cuba amb el
temps. Defensaven l’espanyolitat de les illes però amb el temps, quan acaba el
conflicte, van dir que volien que se li donés algun tipus d’autonomia a Cuba. General
Martínez Campos: lluita contra els cubans, no aconsegueix el objectiu i Cánovas del
Castillo el substitueix per Valeriano Weyler: mètodes durs contra cubans, inventa els
camps de concentració.
Les conseqüències amb el conflicte de Cuba polítiques del desastre del 1898:
Per la Restauració van ser mínimes. Veus crítiques en la Restauració, els
Regeneracionistes. General Camilo Polavieja que va fer un document on proposava
reformes importants de la administració i de la política espanyola. Defensava una
descentralització. Idees ben rebudes per la societat catalana, sense conseqüències.
-Conseqüències econòmiques: al principi en va haver a curt termini en algunes
indústries, i es perd el comerç. A mig i llarg termini va ser beneficiós, perquè totes les
despeses d’Espanya per mantenir allà als soldats quan s’acaba la guerra, les
despeses s’acaben, i aquests catalans i terratinents amb terres venen a Espanya amb
els diners guanyats, i els inverteixen aquí en agricultura, ramaderia, indústria... indians.
4
