Resum Victimologia
PART DE PENAL
Tema 1
Victimología: disciplina → víctima (personalitat, caract, relacions amb el delinq i el seu paper
en la gènesi del delicte. // Procesos de victimització i desvictimització.
Criminologia → etiologia del delicte + resposta al delinq / dº penal → càstic = OBLIT de la
VÍCTIMA.
1r venjança privada + llei del taló → època daurada de la víctima (Furs de Castella i
Navarra).
Anys 80 → teories que culpabilitzaven i altres que veien necessitats de víctimes i
compatibilitzaven amb els dels delinq/investigats.
Victimologia actual → ha de → revaloritzar víctimes + tindre en compte dº dels dos +
reconceptualitzar la disciplina (donar-li rellevància).
Nous tipus de victimologia:
● Verd: victimització vs medi ambient i animals.
● Radical: comesa x corporacions/estats vs víctimes col·lectives.
● cultural: impacte cultura visual en la normalització de la violència.
Mètodes de la victimologia:
● = Crimi: enquestes, entrevistes, observació participant…
● Dº: anàlisi jurisprudència.
● Enquestes de victimització:
- Avantatges: + info, vore xifra negra, vore necessitats víctimes. Normalment
víctima coneix a l’agressor.
- Inconvenients: no dades neutrals (política, grups de pressió), no reflecteixen
delictes de coll blanc/dels poderosos, minimitzen els delictes vida privada, no
estan íntegrament recollits.
Víctima:
● directa: persona física que ha patit un mal en la seua persona/patrimoni com a
conseq d’un delicte.
● indirecta: cònjuge no separat o persona d’anàloga afectivitat i fills que conviviren
amb la víctima (mort o desaparició), progenitors i parents fins al 3º sota la seua
guarda o persones subjectes a la seua tutela/curatela.
Víctima “ideal” → vulnerable, respetable socialment e innocent. La “bona víctima” →
estereotips. S’assumeix que totes les víctimes d’un delicte concret diuen el mateix. Queden
reduïdes a l’etiqueta de víctima, no es pot pensar diferent ni ser altra cosa.
,Tema 4. La víctima i el sistema penal
Tº clàssiques → fins de la pena (retribució, prevenció gral i especial) → no atenen neces
víctimes → justícia restaurativa = reparació del mal (sense centrar-se exclusiv en $).
A la víctima:
● se li atribueix acció penal.
● legitimitat per a recòrrer el sobreseïment (art 12.2 EV).
● entra en la fase d’execució de la pena (art 13 EV).
Estat → obligacions negatives respecte els ddff -no pot violentar-los- i positives -ha de
protegir-los d’agressions il·legítimes de particulars/tercers-. És a dir, els ddff = limits al ius
puniendi + fonament d’activació.
Deures de l’Estat:
● previndre agressions vs particulars.
● dissuadir de la comissió de delictes.
● mesures de protecció → risc/mal.
Obligacions positives (TEDH):
● criminalització + previsió legal d’una pena suficient.
● investigació.
● celebració del procesés.
● sanció i fer-la executar.
● evitar delictes.
Marc jurídic internacional dº víctimes → llei 35/1995:
● ONU: declaració ppis fonamnetals de justícia x a víctimes i abús de poder (bases
EV); Estatut de la CPI (participació + evitar victimitz 2a + fons x a indemnitzar).
● Consell d’Europa: Conveni europeu indemnització a les víctimes de delictes violents:
recomanació del consell de ministres del consell d’europa sobre posició víctima en el
marc del dº penal i del procés.
● UE:
- Resolucions parlament europeu → indemnització víctimes delictes violents
(directiva 2004/80/CE).
- Decisió marc 2001/2020/JAI EV en el procés penal.
- Directiva 2012/29/UE → nº min dº, suport i protecció víctimes. Familiars de
víctimes mortes = víctimes. Dº d’info, assitència, participació, protecció,
reparació.
Concepte jurídic penal de la víctima: subjecte passiu = ofés/agreujat= titular del bé/interés
vulnerat. El destinatari de la respons civil = “perjudicat” → patit directament els perjuidicis.
Pot coincidir amb el subjecte o no (familiars de l’agreujat o tercers en la indemnització de
perjudicis 113 cp). Pot ser víctima:
● persona F/J
● Estat
● Col·lectivitats sense personalitat jurídica.
, Perseguibilitat a instància de la víctima
Ppi de legalitat processal → MF 0.0 delicte → acusar (supostos en els que no xq no convé
→ llei → Ppi d’oportunitat).
Major part dels delictes = públics → perseguibles d’ofici. Privats = injúries/calúmnies
(querella agreujat).
Delictes semipúblics → denúncia agreujat xo pot continuar malgrat que no es persone. 3
tipus:
Semiprivats semipúblics en sentit quasipúblics
estricte
denúncia víctima denúncia víctima denúncia víctima/MF
perdó no perdó depen.
danys imprud greu. homicidi imprud - greu descobriment i revelació de
amenaces/coaccions lleus. (excepte vehícle a motor). secretss/SEXTING
lessions/maltracte lleu. lessions imprud - greu. - sí perdó.
injúries/vexació lleu. reproducció assistida sense delictes vs
consentiment mercat/consumidors
delicte d’hostigament. - no perdó.
abandonament de delictes societaris
familia/impagament de - no perdó.
pensions. agressió/assetjament sexual
- no perdó.
Pel que fa a la perseguibilitat quaspública dels delictes sexuals → denúncia agreujada,
repres o MF. El perdó de l’ofés no extingueix l’acció penal ni la respons (mercantilització del
perdó = +lesió del BJ).
Anàlisi 191 cp → afecta a delictes d’agressió i assetjament sexual, x tant = públics
exhibicionisme, provocació sexual, delictes de prostitució i explotació sexual i corrupció de
menors.
2 posicions respecte el règim de perseguibilitat de delictes sexuals:
● defensen persecució a instància de la víctima: protegir reputació sexual de la dona i
evitar victimitz 2a.
● a favor de la publificació: prevenció gral i es defensa la llibertat, x tant, l’estat no pot
renunciar a la seua persecució.
En la pràctica → jurisprudència → persona ofesa no s’opose al proced + declare els fets.
Atenció de la víctima en el disseny dels tipus delictius
Circumst genèriques:
● traïdoria → indefensió i assegurar comissió del delicte en els mitjans.
PART DE PENAL
Tema 1
Victimología: disciplina → víctima (personalitat, caract, relacions amb el delinq i el seu paper
en la gènesi del delicte. // Procesos de victimització i desvictimització.
Criminologia → etiologia del delicte + resposta al delinq / dº penal → càstic = OBLIT de la
VÍCTIMA.
1r venjança privada + llei del taló → època daurada de la víctima (Furs de Castella i
Navarra).
Anys 80 → teories que culpabilitzaven i altres que veien necessitats de víctimes i
compatibilitzaven amb els dels delinq/investigats.
Victimologia actual → ha de → revaloritzar víctimes + tindre en compte dº dels dos +
reconceptualitzar la disciplina (donar-li rellevància).
Nous tipus de victimologia:
● Verd: victimització vs medi ambient i animals.
● Radical: comesa x corporacions/estats vs víctimes col·lectives.
● cultural: impacte cultura visual en la normalització de la violència.
Mètodes de la victimologia:
● = Crimi: enquestes, entrevistes, observació participant…
● Dº: anàlisi jurisprudència.
● Enquestes de victimització:
- Avantatges: + info, vore xifra negra, vore necessitats víctimes. Normalment
víctima coneix a l’agressor.
- Inconvenients: no dades neutrals (política, grups de pressió), no reflecteixen
delictes de coll blanc/dels poderosos, minimitzen els delictes vida privada, no
estan íntegrament recollits.
Víctima:
● directa: persona física que ha patit un mal en la seua persona/patrimoni com a
conseq d’un delicte.
● indirecta: cònjuge no separat o persona d’anàloga afectivitat i fills que conviviren
amb la víctima (mort o desaparició), progenitors i parents fins al 3º sota la seua
guarda o persones subjectes a la seua tutela/curatela.
Víctima “ideal” → vulnerable, respetable socialment e innocent. La “bona víctima” →
estereotips. S’assumeix que totes les víctimes d’un delicte concret diuen el mateix. Queden
reduïdes a l’etiqueta de víctima, no es pot pensar diferent ni ser altra cosa.
,Tema 4. La víctima i el sistema penal
Tº clàssiques → fins de la pena (retribució, prevenció gral i especial) → no atenen neces
víctimes → justícia restaurativa = reparació del mal (sense centrar-se exclusiv en $).
A la víctima:
● se li atribueix acció penal.
● legitimitat per a recòrrer el sobreseïment (art 12.2 EV).
● entra en la fase d’execució de la pena (art 13 EV).
Estat → obligacions negatives respecte els ddff -no pot violentar-los- i positives -ha de
protegir-los d’agressions il·legítimes de particulars/tercers-. És a dir, els ddff = limits al ius
puniendi + fonament d’activació.
Deures de l’Estat:
● previndre agressions vs particulars.
● dissuadir de la comissió de delictes.
● mesures de protecció → risc/mal.
Obligacions positives (TEDH):
● criminalització + previsió legal d’una pena suficient.
● investigació.
● celebració del procesés.
● sanció i fer-la executar.
● evitar delictes.
Marc jurídic internacional dº víctimes → llei 35/1995:
● ONU: declaració ppis fonamnetals de justícia x a víctimes i abús de poder (bases
EV); Estatut de la CPI (participació + evitar victimitz 2a + fons x a indemnitzar).
● Consell d’Europa: Conveni europeu indemnització a les víctimes de delictes violents:
recomanació del consell de ministres del consell d’europa sobre posició víctima en el
marc del dº penal i del procés.
● UE:
- Resolucions parlament europeu → indemnització víctimes delictes violents
(directiva 2004/80/CE).
- Decisió marc 2001/2020/JAI EV en el procés penal.
- Directiva 2012/29/UE → nº min dº, suport i protecció víctimes. Familiars de
víctimes mortes = víctimes. Dº d’info, assitència, participació, protecció,
reparació.
Concepte jurídic penal de la víctima: subjecte passiu = ofés/agreujat= titular del bé/interés
vulnerat. El destinatari de la respons civil = “perjudicat” → patit directament els perjuidicis.
Pot coincidir amb el subjecte o no (familiars de l’agreujat o tercers en la indemnització de
perjudicis 113 cp). Pot ser víctima:
● persona F/J
● Estat
● Col·lectivitats sense personalitat jurídica.
, Perseguibilitat a instància de la víctima
Ppi de legalitat processal → MF 0.0 delicte → acusar (supostos en els que no xq no convé
→ llei → Ppi d’oportunitat).
Major part dels delictes = públics → perseguibles d’ofici. Privats = injúries/calúmnies
(querella agreujat).
Delictes semipúblics → denúncia agreujat xo pot continuar malgrat que no es persone. 3
tipus:
Semiprivats semipúblics en sentit quasipúblics
estricte
denúncia víctima denúncia víctima denúncia víctima/MF
perdó no perdó depen.
danys imprud greu. homicidi imprud - greu descobriment i revelació de
amenaces/coaccions lleus. (excepte vehícle a motor). secretss/SEXTING
lessions/maltracte lleu. lessions imprud - greu. - sí perdó.
injúries/vexació lleu. reproducció assistida sense delictes vs
consentiment mercat/consumidors
delicte d’hostigament. - no perdó.
abandonament de delictes societaris
familia/impagament de - no perdó.
pensions. agressió/assetjament sexual
- no perdó.
Pel que fa a la perseguibilitat quaspública dels delictes sexuals → denúncia agreujada,
repres o MF. El perdó de l’ofés no extingueix l’acció penal ni la respons (mercantilització del
perdó = +lesió del BJ).
Anàlisi 191 cp → afecta a delictes d’agressió i assetjament sexual, x tant = públics
exhibicionisme, provocació sexual, delictes de prostitució i explotació sexual i corrupció de
menors.
2 posicions respecte el règim de perseguibilitat de delictes sexuals:
● defensen persecució a instància de la víctima: protegir reputació sexual de la dona i
evitar victimitz 2a.
● a favor de la publificació: prevenció gral i es defensa la llibertat, x tant, l’estat no pot
renunciar a la seua persecució.
En la pràctica → jurisprudència → persona ofesa no s’opose al proced + declare els fets.
Atenció de la víctima en el disseny dels tipus delictius
Circumst genèriques:
● traïdoria → indefensió i assegurar comissió del delicte en els mitjans.
