IMMANUEL KANT
1724-1804
Està considerat un dels pensadors més importants de la història de la filosofia. Va ser un
defensor de la il·lustració alemanya. Proposa al poble sortir d’una minoria d’edat per tal de
decidir i pensar per si mateix (Sapere Aude).
El principal objectiu de Kant era arribar a comprendre que és l’home, i això ho fa a través de
tres preguntes: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar?
Pel que fa a l’ètica, busca formular una ètica universal que sigui un referent moral racional.
Només considerava com a vàlides aquelles propostes de caire universal; per aquest motiu
rebutja les ètiques materials, que tenen la finalitat d’aconseguir el bé suprem, són
relatives i estableixen màximes (principis particulars). Per contra, proposa una ètica
formal, universal i racional, que es centra en la intenció/motivació per la qual fem les coses
(com ho fem?).
Existeix un altre tipus de classificació de l’ètica, que depèn de l’obligació moral: ètiques
heterònomes, on el criteri és extern, i ètiques autònomes, on el criteri neix de l’interior
de la persona. Kant busca una ètica formal i autònoma, a priori (qualsevol pot arribar-hi fent
ús de la raó).
D’altra banda, per tal de determinar si una acció es duu a terme amb una intenció bona o
dolenta, Kant proposa el terme de voluntat, que és la capacitat que tenen els homes de
decidir com actuar, com pensar. Per a ell, només una voluntat és bona en si mateixa si es fa
per deure, és a dir, sense cap altra motivació. A banda, exposa altres formes d’actuar
respecte el deure: de manera contrària i de manera conforme a aquest (il·lustra els
diversos tipus amb l’exemple d’un comerciant que posa els preus als productes).
Per tal de garantir que la seva ètica sigui universal i d’aquesta manera tothom pugui arribar
emprant la raó, Kant proposa l’imperatiu (mandat). Els imperatius es classifiquen en
hipotètics, que estan orientats a la consecució d’un altre fi, i categòrics, on l’acció és
necessària en si mateixa. En segon lloc, es poden agrupar en: imperatius d’habilitat
(busquen què s’ha de fer per aconseguir un fi), imperatius de la prudència (no poden
pas ordenar, és a dir, no poden presentar objectivament accions com a pràcticament
necessàries) i imperatius morals (ordenen una determinada conducta sense fer referència
a cap altre propòsit, de manera incondicionada).
Finalment, Kant indica que l’imperatiu categòric és la llei que hem seguir tots, que és l’única
manera en la qual es pot expressar el deure. El defineix com a universal, objectiu i autònom.
Elabora tres formulacions diferents sobre aquest: fórmula de la llei universal (obra
1724-1804
Està considerat un dels pensadors més importants de la història de la filosofia. Va ser un
defensor de la il·lustració alemanya. Proposa al poble sortir d’una minoria d’edat per tal de
decidir i pensar per si mateix (Sapere Aude).
El principal objectiu de Kant era arribar a comprendre que és l’home, i això ho fa a través de
tres preguntes: Què puc saber? Què he de fer? Què puc esperar?
Pel que fa a l’ètica, busca formular una ètica universal que sigui un referent moral racional.
Només considerava com a vàlides aquelles propostes de caire universal; per aquest motiu
rebutja les ètiques materials, que tenen la finalitat d’aconseguir el bé suprem, són
relatives i estableixen màximes (principis particulars). Per contra, proposa una ètica
formal, universal i racional, que es centra en la intenció/motivació per la qual fem les coses
(com ho fem?).
Existeix un altre tipus de classificació de l’ètica, que depèn de l’obligació moral: ètiques
heterònomes, on el criteri és extern, i ètiques autònomes, on el criteri neix de l’interior
de la persona. Kant busca una ètica formal i autònoma, a priori (qualsevol pot arribar-hi fent
ús de la raó).
D’altra banda, per tal de determinar si una acció es duu a terme amb una intenció bona o
dolenta, Kant proposa el terme de voluntat, que és la capacitat que tenen els homes de
decidir com actuar, com pensar. Per a ell, només una voluntat és bona en si mateixa si es fa
per deure, és a dir, sense cap altra motivació. A banda, exposa altres formes d’actuar
respecte el deure: de manera contrària i de manera conforme a aquest (il·lustra els
diversos tipus amb l’exemple d’un comerciant que posa els preus als productes).
Per tal de garantir que la seva ètica sigui universal i d’aquesta manera tothom pugui arribar
emprant la raó, Kant proposa l’imperatiu (mandat). Els imperatius es classifiquen en
hipotètics, que estan orientats a la consecució d’un altre fi, i categòrics, on l’acció és
necessària en si mateixa. En segon lloc, es poden agrupar en: imperatius d’habilitat
(busquen què s’ha de fer per aconseguir un fi), imperatius de la prudència (no poden
pas ordenar, és a dir, no poden presentar objectivament accions com a pràcticament
necessàries) i imperatius morals (ordenen una determinada conducta sense fer referència
a cap altre propòsit, de manera incondicionada).
Finalment, Kant indica que l’imperatiu categòric és la llei que hem seguir tots, que és l’única
manera en la qual es pot expressar el deure. El defineix com a universal, objectiu i autònom.
Elabora tres formulacions diferents sobre aquest: fórmula de la llei universal (obra
