Universitat Pompeu Fabra
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Curs 2020-2021 Economia de
l’Empresa (Primer trimestre)
Problem set # 1
Seminari no.:.......................1
Tema....................................1. Models de Comportament per l’Anàlisi de les
Organitzacions Seminari setmana:...............19 d’Octubre a 23 d’Octubre
Regles:
i. La data límit per entregar la tasca a l’Aula Global és el dilluns 19 d’octubre, a les
23:00.
1. Decisions sobre el teu futur professional.
1. a) Quins costos i beneficis ha de tenir en compte el Joan per prendre la decisió́ ?
En Joan hauria de fer un anàlisis de cadascuna de les 3 opcions i determinar quins
són els costos i els beneficis que li atorga cada opció. Ha de tenir en compte tant
costos i beneficis monetaris com emocionals. Ja que pot ser que una opció et
proporcioni grans ingressos monetaris però tu personalment no et sentis còmode
o que preferiries estar fent un altre activitat.
Haurà de tenir en compte el cost d’oportunitat de cada elecció, és a dir, al que
renuncies quan prens una decisió. D’altra banda, no hauria de cometre l’error de
valorar els costos irrecuperables (lloguer de pis, preu de la universitat...). No li
seria útil, són costos del passat, en Joan s’hauria de centrar en el que te davant
(present) i en el futur. També pot considerar el cost intern, aquell que li crea
conflictes dins del propi individu, o amb altres individus (com podria ser la seva
família) per no estar d’acord en la decisió.
En Joan també s’haurà de fixar en quins beneficis li aporta cada alternativa.
Intentarà aprofitar oportunitats. Es focalitzarà en quina li és més eficient, quina li
presenta major satisfacció. L’auto interès juga un paper important en la presa de
decisions, tot hi que també pot influir l’interès d’altres persones.
Un cop fet l’anàlisi, la millor elecció seria aquella que li presenta menys costos i
més beneficis, l’efecte positiu serà major, la que li presenta major satisfacció.
2. b) Quin és el cost d’oportunitat d’anar-se’n a Costa Rica? I el de fer d’auditor? I
el de convertir- se en empresari?
Entre els costos d’oportunitat d’anar-se’n a Costa Rica trobem renunciar a una
possible idea de negoci brillant amb dos amics. Alhora, deixa enrere el seu lloc
d’origen, ja que es trasllada de país. Deixarà de veure de manera freqüent als seus
amics i familiars. Renuncia a l’oportunitat de fer d’auditor per Deloitte, una de les
“Big Four”, i al reconeixement que la seva família li donaria per haver acceptat
aquest càrrec.
, En segon lloc, el cost d’oportunitat de fer-se auditor és renunciar a l’oportunitat
de marxar del país i canviar de vida completament, començar des de 0. Ja que no
se n’aniria a Costa Rica a fer surf i a treballar com a cambrer. Renuncia
(possiblement) a una gran oportunitat de creixement personal (moltes opinions
diuen que anar-te’n de viatge tu sol et fa créixer com a persona i aprens grans
lliçons de vida). A la vegada, també estaria renunciant a l’oportunitat de convertir-
se en empresari i de treballar amb amics seus. Renuncia al possible triomf d’una
gran idea de negoci, d’adquirir experiència laboral com a empresari, el que
comporta millorar en moltes habilitats, ja que el projecte començaria de 0 i hauria
d’assolir un gran nombre de nous coneixements.
I per últim, el cost d’oportunitat de convertir-se en empresari. Seria una barreja
dels dos anteriors. Perdria l’oportunitat de marxar a Costa Rica. On possiblement
hagués millorat com a surfer, les seves habilitats com a cambrer, renuncia a tota
la gent que hagués conegut en aquest viatge...
Tenint en compte també, que renuncia a treballar d’auditor, el què podria generar
conflicte amb la seva família (ja que presenten simpatia en que el Joan esculli
aquesta opció). Renuncia al reconeixement de treballar en una empresa com
Deloitte, a una possible oportunitat futura d’ascens dins de la mateixa...
3. c) Seguint el model econòmic de conducta, ¿hauria d’importar-li al Joan la
quantitat invertida en els estudis? Per què?
Segons el model de conducta racional, els humans considerem rellevants alguns
costos que són inevitables o que no es poden recuperar, i fer això és un error. La
quantitat invertida en els estudis és un d’aquests costos inevitables, perquè al cap
i a la fi, estaràs obligat a pagar-ho 100% si vols obtenir un títol, viure fora... Al
Joan no hauria d’importar-li la quantitat invertida en els estudis, pis, manutenció,
etc. És un desemborsament que és va fer en el seu moment (passat), però que el
va ajudar a obtenir beneficis amb els què compta avui dia (present), i li poden ser
útils en un futur. Així com els coneixements adquirits a la universitat, els amics
fets a la residència...
4. d) És la pressió familiar un cost irrecuperable? Sí? No? Depèn? Justifica la teva
resposta.
Els costos irrecuperables, així com el seu nom indica, no es poden recuperar. En
aquest cas, la pressió familiar depèn de la situació, pot ser un cost irrecuperable o
no. Ens hem de fixar en que la família exerceix aquesta pressió sobre la persona
perquè esculli l’elecció que ells creuen que es millor. Però poder, aquesta elecció
no coincideix amb l’elecció que realment desitja l’individu (Joan). En aquest cas
hi hauria una oposició d’interessos entre individus. Aquest conflicte podria
denominar-se cost i dependria de la relació de l’individu amb la seva família si és
irrecuperable o no.
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Curs 2020-2021 Economia de
l’Empresa (Primer trimestre)
Problem set # 1
Seminari no.:.......................1
Tema....................................1. Models de Comportament per l’Anàlisi de les
Organitzacions Seminari setmana:...............19 d’Octubre a 23 d’Octubre
Regles:
i. La data límit per entregar la tasca a l’Aula Global és el dilluns 19 d’octubre, a les
23:00.
1. Decisions sobre el teu futur professional.
1. a) Quins costos i beneficis ha de tenir en compte el Joan per prendre la decisió́ ?
En Joan hauria de fer un anàlisis de cadascuna de les 3 opcions i determinar quins
són els costos i els beneficis que li atorga cada opció. Ha de tenir en compte tant
costos i beneficis monetaris com emocionals. Ja que pot ser que una opció et
proporcioni grans ingressos monetaris però tu personalment no et sentis còmode
o que preferiries estar fent un altre activitat.
Haurà de tenir en compte el cost d’oportunitat de cada elecció, és a dir, al que
renuncies quan prens una decisió. D’altra banda, no hauria de cometre l’error de
valorar els costos irrecuperables (lloguer de pis, preu de la universitat...). No li
seria útil, són costos del passat, en Joan s’hauria de centrar en el que te davant
(present) i en el futur. També pot considerar el cost intern, aquell que li crea
conflictes dins del propi individu, o amb altres individus (com podria ser la seva
família) per no estar d’acord en la decisió.
En Joan també s’haurà de fixar en quins beneficis li aporta cada alternativa.
Intentarà aprofitar oportunitats. Es focalitzarà en quina li és més eficient, quina li
presenta major satisfacció. L’auto interès juga un paper important en la presa de
decisions, tot hi que també pot influir l’interès d’altres persones.
Un cop fet l’anàlisi, la millor elecció seria aquella que li presenta menys costos i
més beneficis, l’efecte positiu serà major, la que li presenta major satisfacció.
2. b) Quin és el cost d’oportunitat d’anar-se’n a Costa Rica? I el de fer d’auditor? I
el de convertir- se en empresari?
Entre els costos d’oportunitat d’anar-se’n a Costa Rica trobem renunciar a una
possible idea de negoci brillant amb dos amics. Alhora, deixa enrere el seu lloc
d’origen, ja que es trasllada de país. Deixarà de veure de manera freqüent als seus
amics i familiars. Renuncia a l’oportunitat de fer d’auditor per Deloitte, una de les
“Big Four”, i al reconeixement que la seva família li donaria per haver acceptat
aquest càrrec.
, En segon lloc, el cost d’oportunitat de fer-se auditor és renunciar a l’oportunitat
de marxar del país i canviar de vida completament, començar des de 0. Ja que no
se n’aniria a Costa Rica a fer surf i a treballar com a cambrer. Renuncia
(possiblement) a una gran oportunitat de creixement personal (moltes opinions
diuen que anar-te’n de viatge tu sol et fa créixer com a persona i aprens grans
lliçons de vida). A la vegada, també estaria renunciant a l’oportunitat de convertir-
se en empresari i de treballar amb amics seus. Renuncia al possible triomf d’una
gran idea de negoci, d’adquirir experiència laboral com a empresari, el que
comporta millorar en moltes habilitats, ja que el projecte començaria de 0 i hauria
d’assolir un gran nombre de nous coneixements.
I per últim, el cost d’oportunitat de convertir-se en empresari. Seria una barreja
dels dos anteriors. Perdria l’oportunitat de marxar a Costa Rica. On possiblement
hagués millorat com a surfer, les seves habilitats com a cambrer, renuncia a tota
la gent que hagués conegut en aquest viatge...
Tenint en compte també, que renuncia a treballar d’auditor, el què podria generar
conflicte amb la seva família (ja que presenten simpatia en que el Joan esculli
aquesta opció). Renuncia al reconeixement de treballar en una empresa com
Deloitte, a una possible oportunitat futura d’ascens dins de la mateixa...
3. c) Seguint el model econòmic de conducta, ¿hauria d’importar-li al Joan la
quantitat invertida en els estudis? Per què?
Segons el model de conducta racional, els humans considerem rellevants alguns
costos que són inevitables o que no es poden recuperar, i fer això és un error. La
quantitat invertida en els estudis és un d’aquests costos inevitables, perquè al cap
i a la fi, estaràs obligat a pagar-ho 100% si vols obtenir un títol, viure fora... Al
Joan no hauria d’importar-li la quantitat invertida en els estudis, pis, manutenció,
etc. És un desemborsament que és va fer en el seu moment (passat), però que el
va ajudar a obtenir beneficis amb els què compta avui dia (present), i li poden ser
útils en un futur. Així com els coneixements adquirits a la universitat, els amics
fets a la residència...
4. d) És la pressió familiar un cost irrecuperable? Sí? No? Depèn? Justifica la teva
resposta.
Els costos irrecuperables, així com el seu nom indica, no es poden recuperar. En
aquest cas, la pressió familiar depèn de la situació, pot ser un cost irrecuperable o
no. Ens hem de fixar en que la família exerceix aquesta pressió sobre la persona
perquè esculli l’elecció que ells creuen que es millor. Però poder, aquesta elecció
no coincideix amb l’elecció que realment desitja l’individu (Joan). En aquest cas
hi hauria una oposició d’interessos entre individus. Aquest conflicte podria
denominar-se cost i dependria de la relació de l’individu amb la seva família si és
irrecuperable o no.
