Pedro Ascaso Sandoval FCH I 1r Infermeria
CAS 1.1. ANESTÈSICS LOCALS
PRODUCCIÓ IMPULSOS O SENYALS BIOELÈCTRICS CEL.LULARS:
La diferència de potencial transmembrana és deguda a la desigual distribució de càrregues elèctriques,
determinada per: la diferència de concentració d' ions intra-i extracel·lular, la diferència de tamany efectiu dels
ions, diferència de permeabilitat de la membrana per a cada ió.
El Potencial de Repòs Transmembrana pot ser modificat per diversos tipus d'estímuls que apareixen al
medi cel·lular: estímuls mecànics, químics, elèctrics, tèrmics.
La cèl·lula pot respondre segons la intensitat de l' estímul aplicat: Els de baixa intensitat provoquen
potencials locals i els de major intensitat, potencials d'acció.
Característiquesdels potencials locals: És un fenomen passiu, de signe variable (despolaritzant o
hiperpolaritzant), de llarga duració(≈ 10 ms), graduable, local (extensió amb decrement), no autopropagable,
sumable temporal i espacialment
Característiques del potencial d’acció: És un fenomen actiu, despolaritzant, de duració curta (≈ 1-2 ms),
autopropagable, no graduable ni sumable i llei de tot o res (fins que no acaba no pot tornar a començar)
El potencial d’acció sempre va en una direcció, perquè els canals de Sodi es tanquen, s’obren i després
s’inactiven.
MECANISME FISIOLÒGIC DE LA PROPAGACIÓ D’IMPULSOS EN LES FIBRES NERVIOSES:
Al funcionament normal del SN, aquests estímuls provoquen canvis del potencial de repòs de
transmembrana a nivell de cèl·lules especialitzades o receptores.
Els estímuls químics són utilitzats a la major part dels circuits neuronals a les sinapsis.
Un estímul o la sumació de varis estímuls que despolaritza la membrana en +20 mV (llindar d’excitabilitat)
genera un potencial d'acció a la neurona.
Fases del potencial d’acció: (Arriba al llindar d’excitabilitat i permet el pas de Na+i K+)
1.Activació canals: entrada de Na+
2.Ions Na+difonen: despolarització
3.Obertura de canals veïns: entrada de Na+
En el punt on es va aplicar l'estímul apareixen càrregues de sentit oposat , el que genera corrents
iòniques. Aquesta zona activa comença a atreure càrregues de sentit contrari de les zones veïnes ( les que són
portades per fluxos iònics ) ; això fa disminuir el potencial de membrana en el punt veí i es genera un altre
potencial d'acció . Per això es diu que és una resposta autopropagada ; és com si el potencial d'acció fora l'estímul
, Pedro Ascaso Sandoval FCH I 1r Infermeria
per al lloc veí . La propagació de l'impuls es pot donar en qualsevol sentit , fins i tot en els dos sentits , és
bidireccional en la fibra nerviosa.k
TIPUS DE FIBRES NERVIOSES I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Hi ha fibres mielíniques i amielíniques.
MIELÍNIQUES AMIELÍNIQUES
DIAMETRE (μm) gran petit
VELOCITAT DE CONDUCCIÓ (m/s) alta baixa
EFECTES I MECANISMES D’ACCIÓ DELS ANESTÈSICS LOCALS:
Efectes dels anestèsics locals: Anul·len la sensació dolorosa d'una zona determina
da per bloqueig dels receptors sensorials allà on s'apliquen. Poden actuar a qualsevol part del sistema
nerviós: central o vegetatiu.
Mecanisme d'acció: Impedeixen l'entrada del sodi a través de la membrana cel·lular, bloquegen els canals
del sodi i no es propaga el potencial d'acció. Perquè l'efecte duri més, s'afegeixen vasoconstrictors (adrenalina);
però no s'usa l'adrenalinaen extremitats o parts distals perquè pot produir una necrosi per manca de flux
sanguini, i tampoc s'utilitza en cardiòpates perl'efecte que l'adrenalina té sobre el cor.
CONSEQÜÈNCIES DEL BLOQUEIG DELS CANALS IÒNICS:
Anestèsia per bloqueig nerviós: Injecció de l'anestèsic als nervis perifèrics individuals o als plexes
nerviosos; produeix àrees d'anestèsia més grans que amb les tècniques anteriors.
Els canals iònics actuen com a dianes farmacològiques. Els anestèsics locals bloquegen els canals de Na+
unint-se directament a ell.
La bupivacaïna és un anestèsic local que produeix un bloqueig reversible de la conducció dels impulsos
nerviosos impedint la propagació dels potencials d'acció en els axons de les fibres nervioses autònomes ,
sensitives i motores.
CAS 1.1. ANESTÈSICS LOCALS
PRODUCCIÓ IMPULSOS O SENYALS BIOELÈCTRICS CEL.LULARS:
La diferència de potencial transmembrana és deguda a la desigual distribució de càrregues elèctriques,
determinada per: la diferència de concentració d' ions intra-i extracel·lular, la diferència de tamany efectiu dels
ions, diferència de permeabilitat de la membrana per a cada ió.
El Potencial de Repòs Transmembrana pot ser modificat per diversos tipus d'estímuls que apareixen al
medi cel·lular: estímuls mecànics, químics, elèctrics, tèrmics.
La cèl·lula pot respondre segons la intensitat de l' estímul aplicat: Els de baixa intensitat provoquen
potencials locals i els de major intensitat, potencials d'acció.
Característiquesdels potencials locals: És un fenomen passiu, de signe variable (despolaritzant o
hiperpolaritzant), de llarga duració(≈ 10 ms), graduable, local (extensió amb decrement), no autopropagable,
sumable temporal i espacialment
Característiques del potencial d’acció: És un fenomen actiu, despolaritzant, de duració curta (≈ 1-2 ms),
autopropagable, no graduable ni sumable i llei de tot o res (fins que no acaba no pot tornar a començar)
El potencial d’acció sempre va en una direcció, perquè els canals de Sodi es tanquen, s’obren i després
s’inactiven.
MECANISME FISIOLÒGIC DE LA PROPAGACIÓ D’IMPULSOS EN LES FIBRES NERVIOSES:
Al funcionament normal del SN, aquests estímuls provoquen canvis del potencial de repòs de
transmembrana a nivell de cèl·lules especialitzades o receptores.
Els estímuls químics són utilitzats a la major part dels circuits neuronals a les sinapsis.
Un estímul o la sumació de varis estímuls que despolaritza la membrana en +20 mV (llindar d’excitabilitat)
genera un potencial d'acció a la neurona.
Fases del potencial d’acció: (Arriba al llindar d’excitabilitat i permet el pas de Na+i K+)
1.Activació canals: entrada de Na+
2.Ions Na+difonen: despolarització
3.Obertura de canals veïns: entrada de Na+
En el punt on es va aplicar l'estímul apareixen càrregues de sentit oposat , el que genera corrents
iòniques. Aquesta zona activa comença a atreure càrregues de sentit contrari de les zones veïnes ( les que són
portades per fluxos iònics ) ; això fa disminuir el potencial de membrana en el punt veí i es genera un altre
potencial d'acció . Per això es diu que és una resposta autopropagada ; és com si el potencial d'acció fora l'estímul
, Pedro Ascaso Sandoval FCH I 1r Infermeria
per al lloc veí . La propagació de l'impuls es pot donar en qualsevol sentit , fins i tot en els dos sentits , és
bidireccional en la fibra nerviosa.k
TIPUS DE FIBRES NERVIOSES I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Hi ha fibres mielíniques i amielíniques.
MIELÍNIQUES AMIELÍNIQUES
DIAMETRE (μm) gran petit
VELOCITAT DE CONDUCCIÓ (m/s) alta baixa
EFECTES I MECANISMES D’ACCIÓ DELS ANESTÈSICS LOCALS:
Efectes dels anestèsics locals: Anul·len la sensació dolorosa d'una zona determina
da per bloqueig dels receptors sensorials allà on s'apliquen. Poden actuar a qualsevol part del sistema
nerviós: central o vegetatiu.
Mecanisme d'acció: Impedeixen l'entrada del sodi a través de la membrana cel·lular, bloquegen els canals
del sodi i no es propaga el potencial d'acció. Perquè l'efecte duri més, s'afegeixen vasoconstrictors (adrenalina);
però no s'usa l'adrenalinaen extremitats o parts distals perquè pot produir una necrosi per manca de flux
sanguini, i tampoc s'utilitza en cardiòpates perl'efecte que l'adrenalina té sobre el cor.
CONSEQÜÈNCIES DEL BLOQUEIG DELS CANALS IÒNICS:
Anestèsia per bloqueig nerviós: Injecció de l'anestèsic als nervis perifèrics individuals o als plexes
nerviosos; produeix àrees d'anestèsia més grans que amb les tècniques anteriors.
Els canals iònics actuen com a dianes farmacològiques. Els anestèsics locals bloquegen els canals de Na+
unint-se directament a ell.
La bupivacaïna és un anestèsic local que produeix un bloqueig reversible de la conducció dels impulsos
nerviosos impedint la propagació dels potencials d'acció en els axons de les fibres nervioses autònomes ,
sensitives i motores.
