Tema 4 :
Preparació de la conducta (atenció endògena o top-down):
Son processos guiats pel que ha de fer la persona i els seus interessos.
Preparació:
Són processos i senyals top-down per a l’atenció espacial. Ja que aquí no es
parla tant d’estímuls que capten la nostra atenció, sinó que es parla de senyals
top-down que modulen la nostra atenció espacial. Parlem d’orientació però no
es tant el que passa en un lloc sinó el que volem fer nosaltres.
Moltes vegades no sabem on apareixerà un estímul important, i per això
comptem amb uns mecanismes de preparació de l’orientació. En algunes
situacions la nostra experiència prèvia pronosticarà a on o quan succeirà un
esdeveniment. Això és important perquè el nostre Sistema Nerviós està
intentant predir la situació, per a poder respondre el més ràpid possible a les
coses i preparar-nos per el que vingui.
Captura d’atenció exògena (bottom-up):
El Paradigma de Posner no passa sempre. Hi ha un fenomen que s’anomena
inhibició de retorn on tenim els assajos de pista no-vàlida (la pista no apareix
en el quadre en que es presentarà el estímul) i els assajos de pista vàlida (la
pista apareix en el quadre en el qual es presentarà el estímul).
Quan el target apareix molt més tard de la pista no es produeix aquesta
facilitació. És a dir, si tarda en aparèixer molt l’estímul, es tarda més en
reaccionar (passats 300-500 ms), això és nomes en la situació de pista valida.
Per tant s’és més ràpid quan és una pista no vàlida. Això passa perquè al
tardar tant i no aparèixer l’estímul, es passa el focus atencional a una altra zona
i després quan apareix l’estímul no estàvem centrant l’atenció a la zona on en
teoria havia d’aparèixer el estímul. Inhibició de retorn: Ens costa tornar a
desplaçar el focus atencional a l’àrea inicial i es tarda més en reaccionar a un
estímul.
Si ens donen la pista però encara no apareix el target passats 500ms es mou el
focus atencional al altre costat perquè on estava no està passant res i per tant
si apareix el target on ara estic mirant (pista no-vàlida) seré més ràpid, però si
en canvi apareix a l’altre costat (pista vàlida) seré més lent.
, Preparació: senyals top-down per a l’atenció espacial.
Quan hi han senyals de tipus simbòlic, com una fletxa per exemple, es posa
atenció endògena. Bàsicament en la atenció endògena el que passa es que en
comptes que hi hagi un estímuls extern en una localització concreta que capti la
nostra atenció i mogui el meu focus atencional, jo mouré el focus atencional per
motivacions pròpies.
Si la localització indicada per la pista és correcte, tenim un benefici, i si la
localització és incorrecte, tindrem un cost.
Seguim amb el paradigma de Posner, però al tractar-se d’atenció endògena,
ara parlarem de la tasca de preavís de Posner. En canvi d’utilitzar caixes va
utilitzar fletxes. Aquestes fletxes poden donar informació correcta o incorrecta.
La fletxa és un estímul central que s’ha d’interpretar i donar un valor i si en la
majoria del casos ens dona informació correcta ens fiarem de la fletxa. També
podem tenir informació neutra, que és aquella pista que no ens aporta cap
informació. Per tant aquí en el cas de la pista valida tindrem beneficis i en la no
valida tindrem costos.
En la pista valida es va més ràpid, en la pista neutre es tarda una mica més de
la vàlida però és indiferent i en la no vàlida és en la que es tarda més en
identificar el target.
Processament atès vs. no-àtes: (ERPs).
S’ha vist que posant determinats elèctrodes al frontal (Fz), central (Cz) i
posterior (Pz) podem mirar quina és la diferencia de resposta entre els estímuls
Preparació de la conducta (atenció endògena o top-down):
Son processos guiats pel que ha de fer la persona i els seus interessos.
Preparació:
Són processos i senyals top-down per a l’atenció espacial. Ja que aquí no es
parla tant d’estímuls que capten la nostra atenció, sinó que es parla de senyals
top-down que modulen la nostra atenció espacial. Parlem d’orientació però no
es tant el que passa en un lloc sinó el que volem fer nosaltres.
Moltes vegades no sabem on apareixerà un estímul important, i per això
comptem amb uns mecanismes de preparació de l’orientació. En algunes
situacions la nostra experiència prèvia pronosticarà a on o quan succeirà un
esdeveniment. Això és important perquè el nostre Sistema Nerviós està
intentant predir la situació, per a poder respondre el més ràpid possible a les
coses i preparar-nos per el que vingui.
Captura d’atenció exògena (bottom-up):
El Paradigma de Posner no passa sempre. Hi ha un fenomen que s’anomena
inhibició de retorn on tenim els assajos de pista no-vàlida (la pista no apareix
en el quadre en que es presentarà el estímul) i els assajos de pista vàlida (la
pista apareix en el quadre en el qual es presentarà el estímul).
Quan el target apareix molt més tard de la pista no es produeix aquesta
facilitació. És a dir, si tarda en aparèixer molt l’estímul, es tarda més en
reaccionar (passats 300-500 ms), això és nomes en la situació de pista valida.
Per tant s’és més ràpid quan és una pista no vàlida. Això passa perquè al
tardar tant i no aparèixer l’estímul, es passa el focus atencional a una altra zona
i després quan apareix l’estímul no estàvem centrant l’atenció a la zona on en
teoria havia d’aparèixer el estímul. Inhibició de retorn: Ens costa tornar a
desplaçar el focus atencional a l’àrea inicial i es tarda més en reaccionar a un
estímul.
Si ens donen la pista però encara no apareix el target passats 500ms es mou el
focus atencional al altre costat perquè on estava no està passant res i per tant
si apareix el target on ara estic mirant (pista no-vàlida) seré més ràpid, però si
en canvi apareix a l’altre costat (pista vàlida) seré més lent.
, Preparació: senyals top-down per a l’atenció espacial.
Quan hi han senyals de tipus simbòlic, com una fletxa per exemple, es posa
atenció endògena. Bàsicament en la atenció endògena el que passa es que en
comptes que hi hagi un estímuls extern en una localització concreta que capti la
nostra atenció i mogui el meu focus atencional, jo mouré el focus atencional per
motivacions pròpies.
Si la localització indicada per la pista és correcte, tenim un benefici, i si la
localització és incorrecte, tindrem un cost.
Seguim amb el paradigma de Posner, però al tractar-se d’atenció endògena,
ara parlarem de la tasca de preavís de Posner. En canvi d’utilitzar caixes va
utilitzar fletxes. Aquestes fletxes poden donar informació correcta o incorrecta.
La fletxa és un estímul central que s’ha d’interpretar i donar un valor i si en la
majoria del casos ens dona informació correcta ens fiarem de la fletxa. També
podem tenir informació neutra, que és aquella pista que no ens aporta cap
informació. Per tant aquí en el cas de la pista valida tindrem beneficis i en la no
valida tindrem costos.
En la pista valida es va més ràpid, en la pista neutre es tarda una mica més de
la vàlida però és indiferent i en la no vàlida és en la que es tarda més en
identificar el target.
Processament atès vs. no-àtes: (ERPs).
S’ha vist que posant determinats elèctrodes al frontal (Fz), central (Cz) i
posterior (Pz) podem mirar quina és la diferencia de resposta entre els estímuls