Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
TEMA 1: TEIXIT NERVIÓS
El teixit nerviós inclou tota la massa nerviosa del cos. Aquesta massa permet la comunicació entre
regions més o menys allunyades. La comunicació permet tenir control de totes les funcions que
realitza l’organisme. Els organismes estan constantment sotmesos a estímuls, per tant el sistema
nerviós ha de col·laborar amb altres sistemes per donar una resposta.
Tenim dues divisions:
• Sistema nerviós central: encèfal (cervell, tronc cerebral i cerebel), medul·la espinal i la
retina dels ulls. És el responsable de processar tota la informació que arriba al sistema
nerviós (informació aferent, aferència) i respondre a aquesta informació (informació eferent,
eferència).
• Sistema nerviós perifèric: ganglis nerviosos, nervis perifèrics i terminals nerviosos.
Diferenciem:
• Substància grisa: cèl·lules pigmentades amb molt poca mielina. Hi trobem cossos de els
neurones i dendrites.
• Substància blanca: cèl·lules riques en mielina, que recobreix els axons.
1.1 Característiques i constitució
És un teixit molt compacte i presenta molt poca matriu extracel·lular. És un teixit ric en neuròpils,
el conjunt de prolongacions citoplasmàtiques de neurones i de cèl·lules ilials que trobem entre dues
neurones.
Està constituït per neurones, cèl·lules de la neuròglia i vasos sanguinis (cèl·lules endotelials).
1.2 La neurona
Una neurona és una unitat morfològica i funcional, és una cèl·lula molt diferenciada que ha perdut
tota capacitat de proliferar. Presenta la capacitat de generar i transmetre un impuls nerviós gràcies a
una característica única de la seva membrana plasmàtica. Presenta una diferencia de potencial entre
les capes interna (-) i externa (+) de la seva membrana de -70mV.
1.2.1 Morfologia general
• Cos o soma neuronal: part de la neurona que conté el nucli i no inclou
les prolongacions citoplasmàtiques. Té una mida aproximada de 15-50
micres. Hi ha dos extrems, les microneurones (soma de 7 micres) i les
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
macroneurones (fisn a 150 micres).
• Prolongacions o processos citoplasmàtics: es poden diferenciar en dendrites (poden ser
múltiples) i axó (només n’hi ha un).
◦ Dendrites: una o vàries. Són curtes i força ramificades. Transmeten la informació que
arriba al soma neuronal. Tant les dendrites com el soma són elements receptors.
◦ Axó o cilindreix: prolongació única. Pot tenir una llargada molt considerable i pel seu
extrem por ramificar-se. Un cop la neurona ha rebut la informació i l’ha processada,
respon. Respon mitjançant un impuls que s’allunya del soma i es transmet per l'axó. Per
tant aquest és un element efector.
1.2.2 Classificació
• En funció del nombre de prolongacions:
◦ Unipolar o monopolar: típica dels fotoreceptors.
◦ Bipolars: presenten dues prolongacions, una
és una dendrita i l’altre un axó. Típiques de la
retina.
◦ Pseudo polars: a partir d’un tronc únic es
bifurquen una dendrita i un axó. Típiques dels
ganglis.
◦ Multipolar: moltes dendrites i un axò.
• En funció de la morfologia del soma:
◦ Estrellada, fusiforme, piramidal, polièdrica o esfèrica.
1.2.3 Parts de la neurona
• Plasmalema o neurolema: membrana plasmàtica amb diferencial elèctric entre les dues
parts. Presenta una elevada excitabilitat i una gran quantitat de canals iònics.
• Nucli: presenta un nuclèol molt desenvolupat, per tant té una capacitat de síntesi i
transcripció elevadíssima.
2
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
• Pericarió: citoplasma del soma neuronal, el que envolta al nucli.
• Neuroplasma: citoplasma de tota la neurona, pericarió + citoplasma de les prolongacions.
Components del neuroplasma:
◦ Substància de Nissl: és un concepte de la MO i té una estructura basòfila. En ME està
formada per cisternes del RER i per poliribosomes lliures. Aquesta substància es troba al
pericarió i en els troncs dendrítics (mai a l'axó o al conus axònic).
◦ REL: el podem trobar al pericarió, a les dendrites i al axó, on està molt desenvolupat.
◦ Aparell de Golgi: es troba localitzat al voltant del nucli o en els troncs dendrítics.
◦ Lisosomes: Es localitzen al pericarió i als troncs dendrítics grossos. Al interior d'un
lisosoma hi ha enzims hidrolítics, però no pot fagocitar. S'utilitzen per destruir els propis
orgànuls citoplasmàtics envellits o porcions de membrana.
◦ Grànuls de lipofucsina: son lisosomes secundaris. Perden l'activitat enzimàtica.
◦ Mitocòndries: les podem localitzar al pericarió, a les dendrites i al axó. És molt ric en
mitocòndries perquè té una demanda energètica molt elevada.
◦ Citosquelet: Molt desenvolupat i amb una organització espacial molt precisa, que li
permet mantenir la morfologia de la neurona i el transport i distribució de molècules i
orgànuls. Si l'observem en MO, bàsicament el podrem estudiar amb tincions argèntiques.
Aquests ens diuen que el citosquelet es disposa seguint una xarxa tridimensional. En el
cas de la neurona per MO, li donem en nom de neurofibril·les, que es troben
localitzades en el soma i en prolongacions citoplasmàtiques.
La ME ens diu que es pot classificar en tres:
▪ Neurotúbuls → microtúbuls.
▪ Neurofilaments→ filaments intermitjos. Quan els mirem en MO són les
neurofibril·les (agrupacions de neurofilaments), no podem veure els altres dos
▪ Filaments d'actina → microfilaments d'actina
3
Ampliació d'histologia
TEMA 1: TEIXIT NERVIÓS
El teixit nerviós inclou tota la massa nerviosa del cos. Aquesta massa permet la comunicació entre
regions més o menys allunyades. La comunicació permet tenir control de totes les funcions que
realitza l’organisme. Els organismes estan constantment sotmesos a estímuls, per tant el sistema
nerviós ha de col·laborar amb altres sistemes per donar una resposta.
Tenim dues divisions:
• Sistema nerviós central: encèfal (cervell, tronc cerebral i cerebel), medul·la espinal i la
retina dels ulls. És el responsable de processar tota la informació que arriba al sistema
nerviós (informació aferent, aferència) i respondre a aquesta informació (informació eferent,
eferència).
• Sistema nerviós perifèric: ganglis nerviosos, nervis perifèrics i terminals nerviosos.
Diferenciem:
• Substància grisa: cèl·lules pigmentades amb molt poca mielina. Hi trobem cossos de els
neurones i dendrites.
• Substància blanca: cèl·lules riques en mielina, que recobreix els axons.
1.1 Característiques i constitució
És un teixit molt compacte i presenta molt poca matriu extracel·lular. És un teixit ric en neuròpils,
el conjunt de prolongacions citoplasmàtiques de neurones i de cèl·lules ilials que trobem entre dues
neurones.
Està constituït per neurones, cèl·lules de la neuròglia i vasos sanguinis (cèl·lules endotelials).
1.2 La neurona
Una neurona és una unitat morfològica i funcional, és una cèl·lula molt diferenciada que ha perdut
tota capacitat de proliferar. Presenta la capacitat de generar i transmetre un impuls nerviós gràcies a
una característica única de la seva membrana plasmàtica. Presenta una diferencia de potencial entre
les capes interna (-) i externa (+) de la seva membrana de -70mV.
1.2.1 Morfologia general
• Cos o soma neuronal: part de la neurona que conté el nucli i no inclou
les prolongacions citoplasmàtiques. Té una mida aproximada de 15-50
micres. Hi ha dos extrems, les microneurones (soma de 7 micres) i les
1
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
macroneurones (fisn a 150 micres).
• Prolongacions o processos citoplasmàtics: es poden diferenciar en dendrites (poden ser
múltiples) i axó (només n’hi ha un).
◦ Dendrites: una o vàries. Són curtes i força ramificades. Transmeten la informació que
arriba al soma neuronal. Tant les dendrites com el soma són elements receptors.
◦ Axó o cilindreix: prolongació única. Pot tenir una llargada molt considerable i pel seu
extrem por ramificar-se. Un cop la neurona ha rebut la informació i l’ha processada,
respon. Respon mitjançant un impuls que s’allunya del soma i es transmet per l'axó. Per
tant aquest és un element efector.
1.2.2 Classificació
• En funció del nombre de prolongacions:
◦ Unipolar o monopolar: típica dels fotoreceptors.
◦ Bipolars: presenten dues prolongacions, una
és una dendrita i l’altre un axó. Típiques de la
retina.
◦ Pseudo polars: a partir d’un tronc únic es
bifurquen una dendrita i un axó. Típiques dels
ganglis.
◦ Multipolar: moltes dendrites i un axò.
• En funció de la morfologia del soma:
◦ Estrellada, fusiforme, piramidal, polièdrica o esfèrica.
1.2.3 Parts de la neurona
• Plasmalema o neurolema: membrana plasmàtica amb diferencial elèctric entre les dues
parts. Presenta una elevada excitabilitat i una gran quantitat de canals iònics.
• Nucli: presenta un nuclèol molt desenvolupat, per tant té una capacitat de síntesi i
transcripció elevadíssima.
2
, Núria Fuentes
Ampliació d'histologia
• Pericarió: citoplasma del soma neuronal, el que envolta al nucli.
• Neuroplasma: citoplasma de tota la neurona, pericarió + citoplasma de les prolongacions.
Components del neuroplasma:
◦ Substància de Nissl: és un concepte de la MO i té una estructura basòfila. En ME està
formada per cisternes del RER i per poliribosomes lliures. Aquesta substància es troba al
pericarió i en els troncs dendrítics (mai a l'axó o al conus axònic).
◦ REL: el podem trobar al pericarió, a les dendrites i al axó, on està molt desenvolupat.
◦ Aparell de Golgi: es troba localitzat al voltant del nucli o en els troncs dendrítics.
◦ Lisosomes: Es localitzen al pericarió i als troncs dendrítics grossos. Al interior d'un
lisosoma hi ha enzims hidrolítics, però no pot fagocitar. S'utilitzen per destruir els propis
orgànuls citoplasmàtics envellits o porcions de membrana.
◦ Grànuls de lipofucsina: son lisosomes secundaris. Perden l'activitat enzimàtica.
◦ Mitocòndries: les podem localitzar al pericarió, a les dendrites i al axó. És molt ric en
mitocòndries perquè té una demanda energètica molt elevada.
◦ Citosquelet: Molt desenvolupat i amb una organització espacial molt precisa, que li
permet mantenir la morfologia de la neurona i el transport i distribució de molècules i
orgànuls. Si l'observem en MO, bàsicament el podrem estudiar amb tincions argèntiques.
Aquests ens diuen que el citosquelet es disposa seguint una xarxa tridimensional. En el
cas de la neurona per MO, li donem en nom de neurofibril·les, que es troben
localitzades en el soma i en prolongacions citoplasmàtiques.
La ME ens diu que es pot classificar en tres:
▪ Neurotúbuls → microtúbuls.
▪ Neurofilaments→ filaments intermitjos. Quan els mirem en MO són les
neurofibril·les (agrupacions de neurofilaments), no podem veure els altres dos
▪ Filaments d'actina → microfilaments d'actina
3
